divendres, 16 d’octubre de 2009

Un dia amb Marek Choloniewski

Si un vespre penses fer una sessió de música improvisada amb una persona a qui no coneixes, no es una mala idea començar per un bon dinar.

Si aquesta persona és en Marek, raó de més. Quan feia deu minuts que ens havien presentat ja semblava que fes anys que ens tractàvem. Hi ha persones així. Davant una bona selecció de cuina catalana la conversa va girar sobre tot al voltant d'aspectes culturals, tant de Polònia com de Catalunya, fet que ens va apropar, i que al vespre es va demostrar com la millor manera d'establir la conversa, que en clau sonora es tornà experimentació no idiomàtica, pràcticament sense pinzellades de ritme o harmonia, i que tot i amb això em va semblar d'una delicadesa commovedora.

Els seus gestos fent sonar feixos de llum, o la part més canalla "jugant" amb un i-pod, i el seu humor a d'alt de  l'escenari van convertir la dotzena Impro-Nit en una de les més celebrades tant per nosaltres tres (Víctor Nubla, Quicu Samsó, Albert Guitart) com per la nombrosa audiència que omplia a vessar la sala interior de l'Elèctric. Cal fer esment de la seva excepcional qualitat escollint i modulant el so, un domini i desplegament de gust que no es troba gaire sovint.

En podeu llegir una impressió des del públic a: http://foravial.blogspot.com/2009/10/viure-una-meravella.html

2 comentaris:

  1. Suposo, Albert, que ja t'han arribat veus de la pel.lícula que va sonoritzar la colla del Marek al MACBA... Fins i tot van sonar rots i pets en ple deliri psicodèlic cristià. Que refinat el seu humor!

    ResponElimina
  2. No vaig poder ser-hi, però la nit abans, a la Bibioteca Vila de Gràcia ja vam tenir un petit avançament mentre musicaven pel·lícules poloneses dels anys 20...

    ResponElimina