dimarts, 16 de desembre del 2014

ENRIC HERNÀEZ, "Cançó per a Helena" ja a la venda

Enric Hernàez: Veu i guitarra
Javi Garrabella: Arranjaments, baix i direcció musical
Max Villavecchia: Teclats
Josep Cordobés: Bateria
Óscar Latorre: Trompeta
Gabriel Amargant: Saxo
Isidre Palmada: Trombó
Llorenç Barceló: Hammond
Mercè Serramalera: Veu
Cris Fernández: Veu
Anna Ferrer: Veu

Guille Pérez: Tècnic de so
Albert Guitart: Masterització

Enregistrat als estudis BONSÓ de Gràcia, Barcelona
Masteritzat a alb estudi, Barcelona

Juan Miguel Morales: Fotografies
Rosa Rigau: Disseny gràfic


Enric Hernàez
Javi Garrabella

Max Villavecchia
Josep Cordobés
Óscar Latorre
Gabriel Amargant
Isidre Palmada
Llorenç Barceló
 Mercè Serramalera

Cris Fernández

Anna Ferrer

Guille Pérez

 





http://www.enrichernaez.com/
http://www.enderrock.cat/edr/numero50/discos

Picap
iTunes
Spotify

LEM 2014 ÚLTIMA SETMANA

encontres03_e
FERRAN BESALDUCH + NÚRIA MARTÍNEZ-VERNIS + VICTORIA MACARTE (Badalona / Barcelona / Camelot)
ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS
Dijous 18 de desembre, 20 h
Seu de GTS
Igualada, 10
Taquilla inversa


Tercer i últim Encontre en l’Espai-temps. Encontre, fricció, cruïlla, entre tres creadors el treball dels quals dóna a entendre un pacte secret amb la natura, que els hi fa a mans els seus misteris amb docilitat. Per quina màgia estan tocats aquests tres taumaturgs de les arts del temps? Què va portar Ferran Besalduch a brandar el so feréstec dels instruments més greus de la família dels saxòfons? Quina força assisteix Núria Martínez-Vernis quan fa de les paraules armes llancívoles i bumerangs emocionals? Quin és el grimori que utilitza Victoria Macarte per extreure els conjurs que li permeten difuminar les fronteres del moviment? Quina serà l’energia que es desprendrà d’aquest encontre de tres artistes que inventen el futur de les seves disciplines posant-les al límit?


glotis03
JOSEP PEDRALS + ANNA PANTINAT (Barcelona)
GLOTIS MAGNA
Divendres 19 de desembre, 20 h
Seu de GTS
Igualada, 10
Taquilla inversa


Anna Pantinat és poeta, i també pianista, trombonista, thereminista, cantant, actriu… implicada en múltiples projectes. Ha publicat la seva poesia en català i castellà, ha guanyat diversos premis i és un dels noms que han de començar a sonar necessàriament amb més força en aquesta ciutat. El nom de Josep Pedrals ja fa temps que ressona en l’escena de la poesia parlada i escrita, no solament local, sinó internacional. Recitador i poeta d’escenaris i llibres i premis, mestre de la prosodia, autor de teatre, col·laborador múltiple i també, a estones, músic. Ambdós tancaran aquest cicle de Glotis Magna amb la sessió que els comissaris han batejat “Contorsiona que fa fort!”. També tancaran el LEM 2014, que ha viscut una de les edicions més llargues de la seva història. I amb el regust de tots els universos viscuts aquests mesos ens endinsarem en l’univers, molt més previsible, de les festes nadalenques.

LEM

dimarts, 9 de desembre del 2014

LEM 2014, SETENA SETMANA

marc_ocallaghan_expo
MARC O’CALLAGHAN (Barcelona)
INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ
Dijous 11 de desembre, 19 h
Seu de GTS
Igualada, 10
Entrada lliure


Us presentem una exposició del treball de l’autor del raig vermell format per cinocèfals que va ser la imatge del LEM 2013, Marc O’Callaghan, que tant en la seva tasca d’il·lustrador com en les seves altres facetes de músic, poeta i performer, aplica el principi de correspondència per explorar el món a partir de la idea de que existeixen diferents ordres de realitat. D’aquesta manera, O’Callaghan extreu els símbols primordials que s’amaguen entre els plecs del present continu i ens transporta a un espai mític i intemporal. Ha exposat en diversos espais de la ciutat, ha fet obra mural, cartellisme i nombroses portades de discs per a diversos segells europeus. El que se presenta en aquesta exposició són 12 il·lustracions corresponents a les 12 places originals de Gràcia, aplicant el mètode paranoicocrític dalinià a partir de les geometries urbanístiques que determinen les places com a entitats psíquiques.


glotis02
ORLANDO GUILLÉN / ANDREU SUBIRATS (Acayucan / Tortosa)
GLOTIS MAGNA
Divendres 12 de desembre, 20h
Seu de GTS
Igualada, 10
Taquilla inversa


Segona sessió d’aquest cicle gutural i magnètic de veus humanes i inhumanes. Porta per títol “De si anava dret que va néixer pla”, es produirà amb goig i conciència i compta amb dos convidats: Orlando Guillén i Andreu Subirats. A un no li agrada Lezama Lima i la seva poesia és de la quarta dimensió dels vitricolls. A l’altre, li agrada anar a peu i dir-ho clar. Ambdós han escrit, publicat, traduït i recitat. Un s’ha relacionat amb Baudelaire i amb Villon, l’altre amb Espriu i Vinyoli. Per continuar amb el trencaclosques, fins i tot un ha traduït a l’altre i l’altre col·labora sovint amb músics. Tots dos han publicat la seva obra en diverses i conegudes editorials, han coincidit en recitals i altres territoris temporalment autònoms. No us els perdeu, o no els trobareu.


aida_nadeem
AIDA NADEEM (Bagdad)
Dissabte 13 de desembre, 21 h
MACBA – Auditori
Plaça dels Àngels, 1
8 € / 6 € anticipada


Aida Nadeem és una compositora, vocalista i instrumentista nascuda a Bagdad i afincada actualment a Escandinàvia, La seva música tant es nodreix de la tradició sonora de l’Irak i el Turkmenistan com de la poesia àrab contemporània, i s’expressa amb una instrumentació ben singular: fagot, veu i electrònica. Amb aquesta màgia, Aida Nadeem captiva i embruixa. La seva música, atmosfèrica i enigmàtica, traspassa les fronteres geogràfiques i culturals. Ha estat fagotista de la Iraq’s Symphony Orchestra, ha explorat la música de les avantguardes i els ritmes de les músiques dels carrers de Bagdad. La premsa de Nova York la descriu com “la Laurie Anderson d’Orient”. Ha estat premiada per les seves músiques per cinema, nominada per als BBC Awards en 2007 pel seu disc Out of Baghdad i l’any passat el seu nou àlbum Beyond Destruction va arribar al tercer lloc dels World Music Charts Europe. Poder presentar-la al LEM és un veritable luxe i assegura una experiència inoblidable.



alb-estudi

divendres, 5 de desembre del 2014

LES CLAUS DE JADE, "80º" descàrrega gratuïta, oberta a donacions


Gravat i mesclat per Fernando Redondo “Dinky” i produït per Les claus de Jade a “Can Clau” (Cla-verol) i “Atita estudi” (Barcelona) entre els mesos d’Agost del 2013 i Febrer del 2014.
Masteritzat per Albert Guitart a alb-estudi.com
Disseny artístic: Oriol Corral i Disseny gràfic: Arnau Ribera
Tots els drets reservats.
© Les claus de Jade (2014) lesclausdejadeinfo@gmail.com


LES CLAUS DE JADE SÓN:
Víctor Blanca : Veus, guitarres acústiques, ukelele ,baix i melòdica
Sergi Blanch : Veus, guitarres acústiques, armònica i sitar
Juan Cantón “Juantón” : Veus, caixó i percussions

released 31 May 2014 

Disc recomanat per EDR

dilluns, 24 de novembre del 2014

Presentació del disc "No tornaré a ser socràtic", de Domestick Tick Band

 

NO TORNARÉ A SER SOCRÀTIC

El periodista gironí Josep Enric Raspall i Cosafina entrevista a tres membres anònims del grup de música Domèstic Tick Band, en motiu del seu nou disc “No tornaré a ser socràtic”. L’entrevista té lloc un dia abans de les coses que van passar el dia després, com per exemple, que una persiana va tancar malament, un colom va riure sense voler i un acròbata va perdre els pensaments en mig d’una acrobàcia il·legal (extracte d’una entrevista de 896 pàgines).
PERIODISTA: Moltes gràcies per ser aquí.
UN D’ELLS (o una d’elles, no ho sabem): No es precipiti.
PERIODISTA: Degut a que mantenen l’anonimat i no conec els seus noms, si em permeten els numeraré.
UN D’ELLS: D’acord, però faci-ho amb el mateix número.
UN D’ELLS: El 22
UN D’ELLS: El número de cançons del nou disc…
PERIODISTA: Però com els distingeixo?
UN D’ELLS: Si cal, amb lletres…
P: D’acord
22a: Estem molt d’acord, oi, en aquesta entrevista?
P: El títol del disc és “No tornaré a ser socràtic”. D’on ve aquest títol?
22b: De lluny
22c: Sense exagerar.
22a: Abans ho érem, de socràtics i exagerats, però Sòcrates ens ho va treure de cap.
22b: Ara ja no tenim mal de cap.
22c: Jo no tinc cap, això és una pròtesi. No tinc cap cap.
P: A l’escola vaig estudiar que el socratisme extreu els coneixements innats que tenim dins, l’efecte llevadora…
22c: Socràtic passat per Plató, oi?
22b: La mare de Sòcrates era llevadora.
22c: Et feia llevar molt d’hora.
22a: El pare de Sòcrates també era llevadora, però es llevava més tard, quan el nadó ja havia crescut.
22c: De fet el despertava el nadó. Ei, pare de Sòcrates, que ja he nascut fa anys…
22a: El pare de Sòcrates, a més, era presocràtic.
22c: Quan va néixer Sòcrates ho va deixar de ser, per respecte al seu fill.
P: Parleu-me de la portada…
22a: Ella mai parla de nosaltres, no veig perquè nosaltres hauríem de parlar d’ella.
22c: La portada… Ara no la recordo.
DTB_NoTornareASerSocratic_700px
22b: La portada del disc és ben socràtica, però al revés. El socratisme, com la llevadora, fa néixer el coneixement que duem dins… De dins a fora. Però el lluç de la portada fa el contrari, de fora a dins, que es com mengem la majoria.
22a: Es menja el coneixement. Som el que mengem.
22c: Jo cada cop sóc més escalivada.
22a: Clar que el lluç podria no estar engolint sinó expulsant…
22c: D’això en diem vomitar. Un acte ben socràtic, vomitar veritats.
22a: La història n’és plena de vomitadors de veritats.
P: A l’anterior disc el grup es deia The Domestic Tick Band, ara en canvi llegim: Domèstic Tick Band.
22c: No hi havia pressupost per l’article.
P: I Domèstic ho escriviu en català…
22a: És una llengua que ho permet.
22c: Permet escriure “domèstic”.
22b: És una de les millors llengües per escriure “domèstic”.
22a: No en conec cap altra millor.
P: Quines referències musicals teniu?
22b: Jo és que no escolto música…
22a: Totes les que sonin, inclòs l’esternut.
22c: Som molts membres anònims, el criteri és no posar-se d’acord amb les influències.
22b: I després en David fa el que vol…
22c: Que generalment és prescindir de tot el material que li enviem i fer-ho tot ell…
22a: Cosa que aplaudim.
Aplaudeixen.
P: Però alguna referència en concret.
22a: Avui, Vainica Doble, Alice Coltrane, Juana Molina, Violeta Parra, Petula Clark, Iva Bittova, Paquita la del Barrio i Isabel Torrents Farragosa, la veïna del quart.
22b: Jo exactament les contraries.
22c: Totalment d’acord amb un dels dos, esculli vostè.
P: Una mica disperses, aquestes influències, oi? No és un pèl contradictori?
22a: Quins àpats li agraden, a vostè?
P: A mi? No sé… L’escalivada.
22a: I què més?
P: La cueta de rap, els calamarcets amb favetes, el pa amb tomàquet, la sopa de galets, l’arròs a la cassola, la pizza…
22a: Plats ben diversos… Li sembla contradictori el seu gust gastronòmic?
P: Vist així…
22a: Doncs compri’s ulleres per veure-ho així…
P: Per separat, els membres de DTB feu música?
22c: Jo per separat no faig res, no em surt bé separar-me de mi mateix, em marejo.
22a: Jo faig música interior, sona si la penses.
22b: Jo m’he especialitzat en música de dimecres, sempre que no sigui festiu.
P: Començo a entendre perquè mantenen l’anonimat.
22c: També mantenim l’equilibri.
22a: No sempre.
22b: No sempre mantenim l’equilibri, per resumir.
P: Presentaran el disc?
22a: I tant! Això m’ha dit el David. I serà aquest mes de novembre.
22b: El 29 de novembre a les 20h, a l’escenari de la llibreria Calders, al Passatge Pere Caldres 9, tocant Parlament. No és el títol de cap cançó, és que tinc informació…
22c: Jo no tinc informació però crec que el David cantarà alguna cançó… I potser no ho farà sol.
22a: I es podrà comprar el disc i alguna cosa més que és sorpresa a part de ser alguna cosa més.
22b: Les preguntes de les influències ja s’han acabat? M’havia acostumat…
P: A l’anterior disc hi havia col·laboracions. En aquest disc també n’hi ha, de col·laboradors?
22c: Sí.
22b: Tots el que han col·laborat en el disc surten al disc. Ben esmentats.
P: Com definirien el nou disc?
22a: Rodó.
22c: Divers.
22b: Rodó i divers.
22a: Sense prejudicis.
22c: Més ben acabat que l’anterior.
22a: I sense prejudicis.
22c: Però amb cos, aquest disc ha anat al gimnàs. Les cançons sonen més…
22c: Fins i tot quan no sonen sonen més.
P: Algun estil que us hagi marcat?
22c: El country. Em va marcar de per vida, no n’he tornat a sentir mai més, de country.
22a: Aquesta pregunta és molt similar a una d’abans, no?
22b: L’estil és el nostre, com la tàctica d’un entrenador de futbol. No li direm pas.
22c: No m’agrada el futbol, especialment quan hi ha partit.
P: Heu trigat quasi dos anys a publicar un nou disc…
22a: El teníem el dia següent de publicar l’anterior, però ens vam oblidar…
22c: Jo m’he oblidat de l’anterior i tot.
22b: Crec que el proper ja el tenim, però he oblidat on.
22a: El temps ens fa riure, per això fem cançons.
P: Què heu volgut dir amb aquest disc?
22c: Si volguéssim dir alguna cosa la diríem.
22a: I no faríem un disc, faríem una conferència.
22b: O una roda de premsa.
22a: Però hem fet un disc.
22c: Perquè no volem dir res, volíem fer un disc.
P: Moltes gràcies.
22abc: Moltes de res.

http://penjaments.wordpress.com
http://foravial.blogspot.com.es/2014/11/el-no-tornare-veura-la-llum.html
http://domestictickband.bandcamp.com/releases