El
2013 recordem que fa 100 anys Luigi Russolo va publicar el manifest
L'Arte dei Rumori. Bé, no ho podem recordar, ja que no havíem nascut. Ho
celebrem. Tot i que no és una cosa per celebrar, exactament. El
manifest de Russolo és una baula més, potser més sòlida que altres, en
la cadena d'esdeveniments que marquen l’itinerari de la conquesta de
l'univers sonor per part de l'homo sapiens sapiens. Per celebrar aquesta
constant, afortunada i perillosa aventura, existeix precisament el LEM.
Així que, ho confessarem: no podem recordar quan es va publicar L'Arte
dei Rumori, tampoc ho celebrem, sinó que ho reivindiquem. I aixequem la
nostra veu, a més d'ulular, crepitar, borbollejar i brunzir per tal de
fer palesa aquesta reivindicació. Cada situació que presenta el LEM
forma part del continu temporal al qual pertany el manifest de Russolo.
Des de l'homenatge al desaparegut Joan Saura, genetista dels sorolls,
fins a l'explosió sònica de Borbetomagus, passant pel futurisme
primitivista de :zoviet*france: i els rituals de descens de C-Utter.
Lluny de la pulcritud del sorollisme clínic i amable, tan a la moda, el
LEM explora aquesta línia històrica fins als nostres dies mostrant 25
projectes que no et poden deixar indiferent. Molts d’aquests grups
actuen per primer cop en aquest país, una altra novetat és el pas pel
LEM de l’experiment multisensorial Vinfonies. I tornem després de tres
anys a l’església de Santa Maria per a un concert d’orgue i electrònica,
repetim el ritual d’Àgape i, insistim: els caps de cartell d’aquesta
edició són imprescindibles i els projectes més interessants de l’escena
local emergent també hi són presents. També volem destacar que el
treball gràfic del programa d’enguany està fet a partir de les
il·lustracions de Marc O’Callaghan, resident enguany de Gràcia Territori
Sonor.
Les
fortes retallades econòmiques per part de les institucions públiques
que la nostra entitat ha patit en els darrers mesos ens han abocat a
cancel·lar moltes de les activitats previstes amb motiu del centenari,
com ara exposicions, debats i concerts, per tal de poder fer el LEM, i
ha portat també a que aquest projecte, necessàriament professionalitzat
des de fa anys, depengui ara mateix del voluntariat i l’aportació
personal dels qui ho gestionem. També ens obliga a reduir al màxim els
actes gratuïts, tot i que hem mantingut els preus assequibles per a
tothom. Ara, més que mai, la teva assistència és imprescindible per a la
supervivència del festival de música experimental més veterà de
Catalunya. Benvingut al LEM!
l’equip de Gràcia Territori Sonor
