dilluns, 2 de novembre del 2015
XXIX PREMI INTERNACIONAL LUIGI RUSSOLO / PREMIS
El jurat del Premi Internacional Luigi Russolo, reunit a Doussard, el 30 de maig, i a Barcelona, el 30 d’octubre de 2015, format per:
Philippe Blanchard, Nuno Rebelo, Albert Guitart, Rénaud Martelet, María Durán, Pierre Jolivet, Pierre Coppier, Anna Subirana, Bernard Donzel-Gargand, Víctor Nubla, Miquel Ferrés, Georges Castagné, Jean Louis Belmonte, Dmitry Vasiliev, Gabin Noir.
Ha decidit, d’entre les 65 composicions de 22 països presentades, concedir els següents premis:
Gran Premi Luigi Russolo:“Star Celebration” de Kyohei Hayashi (Japan)
1er premi Luigi Russolo: “Star Celebration” de Kyohei Hayashi (Japan)
2on premi Luigi Russolo: “4 portraits parmi les 12” de Paul Ramage (France)
3er premi Luigi Russolo: “Meridian” de Edwin Kenzo Huet (USA)
Menció Gianfranco Maffina per la exploració tímbrica: “Fantasia pour Nikola Tesla“ de Alessandro Ratoci (Italia)
Menció Rossana Maggia per la innovació en l’ús de la veu humana: Premi desert
Menció Bernard Donzel-Gargand per al millor treball narratiu: “Jupiter“ de Florent Colautti (France)
Menció especial del Jurat: “Dis-till-action” de Ariadna Alsina (Barcelona)
El premi del Públic: “Jupiter“ de Florent Colautti (France)
Finalistes:
“Incidences”, de Francesco Altilio (Italia)
“Gilui Lorusso y los Samaras”, de José María Pastor Sánchez (España)
“Cenizas del tiempo”, de Demián Flavio Rudel Rey (Argentina)
“Cycle des rêves”, de Armando Balice (France)
“Oil Texture (Mechanical Tepornaments)”, de Vitaliy Lebuhorski (Ukraina)
“Nothing that Breathes”, de John Steven Nichols (USA)
organitzat per:
Studio Forum
Gràcia Territori Sonor
amb el suport de:
Région Rhône Alpes – Conseil Général d’Haute Savoie – Ajuntament de Barcelona – Generalitat de Catalunya / Departament de Cultura – Zones-Refuges – La Sedeta – SACEM
altres entitats associades al premi:
Experimental Studio Slovak Radio (Bratislava) – Pacific 231 (Dublin) – École de Musique de Faverges – Monochromevision (Moscú)
Gràcia Territori Sonor
dimecres, 28 d’octubre del 2015
LEM 2015: PARTICIPA
Aquesta setmana hi ha dues activitats on volem comptar amb la vostra participació. En primer lloc, avui dimecres 28 farem una lectura col·lectiva de Moby Dick, de Herman Melville. El que hem titulat com a Melvilliana. Qualsevol que hi estigui interessat hi podrà participar acostant-se a la seu de GTS (C/ Igualada 10) a partir de les 19h.
I divendres dia 30, que celebrem el Premi del Públic del XXIX Premi Internacional Luigi Russolo, també podreu participar en les votacions si us acosteu a La Sedeta (C/ Sicília 321) a partir de les 12h.
LEM
Etiquetes de comentaris:
altaveu,
directe,
LEM,
produccions
dilluns, 26 d’octubre del 2015
LEM 2015 - TERCERA SETMANA
MELVILLÍADA (CONTES DE NAVEGANTS) (Barcelona)
Dimecres 28 d’octubre, 19 h
GTS
Igualada, 10
INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ
Entrada lliure
Per un d’aquells atzars que no cal
comprendre, com la trobada fortuïta i providencial d’un artis- ta i un
músic pels carrers del barri o la d’un jovenet i un caníbal en un llit
de Nova Anglaterra, Xesco Mercé puja a Gràcia per a presentar
Melvillíada (contes de navegants), un projecte plàstic, mena de spin-off
del que va realitzar, junt amb el pintor Ramon Roig, aquesta passada
primavera a la galeria La Xina A.R.T. Lluny de voler caure en el parany
d’abordar la colossal empresa de pretendre il·lustrar Moby Dick o,
presumptuosament,d’intentar desxifrar tots els seus críptics senyals,
Melvillíada ho fa des de la poètica del dibuix més simple. Un grapat de
petites obres que són, alhora, provisió, santabàrbara, botí i document
naturalista del viatge excepcional que ens ofereix la lectura de
Melville. De manera natural, la Melvillíada donarà pas a la Melvilliana,
lectura col·lectiva de textos de Moby Dick a la mateixa seu de GTS.
MELVILLIANA / MOBY DICK
Dimecres 28 d’octubre, 20 h
GTS
Igualada, 10
LECTURA COL·LECTIVA DE MOBY DICK
Entrada lliure
La brillant carrera comercial de Herman
Melville començà a truncar-se quan va entregar al seu editor Moby Dick,
un híbrid entre novel·la d’aventures i tractat sobre la condició humana
que va enfonsar al seu autor en vida, però que l’enlairà més tard cap a
la immortalitat. Melville i el lli- bre que l’ha fixat per sempre a la
memòria dels homes, conformen una mena d’extraordinari calidoscopi dels
grans relats de la literatura de viatges de tots els temps. Per a
celebrar alegries tan tràgiques com aquesta, neix Melvilliana, lectura
col·lectiva de Moby Dick, precedida per la inauguració de l’exposició
Melvillíada a la mateixa seu de GTS. Repetim: “col·lectiva”; no només
t’esperem com a oient, sinó també perquè ens llegeixis el teu passatge
preferit de Moby Dick. Posarem a la teva disposició quatre exemplars en
castellà, català, anglès i francès, però si vols portar el teu en la
teva llengua preferida, ambdós sereu benvinguts.
TRIULET (Barcelona)
Dijous 29 d’octubre, 21 h
La Fontana
Gran de Gràcia, 190-192
Tiquet 5€ (3 concerts)
Formats al 2006 i a punt de publicar el
seu nou disc, Astupèndur, Triulet (Gerard Rosich i Jérôme Leytier,
guitarres; Ignacio Lois, baix; Miquel Ferrés, bateria i teclat) porta al
LEM la seva densa teranyina polirítmica de baix i guitarres dirigits
pel teclat o la bateria. Després d’una etapa dedicada a treballar amb
els poetes Gerard Horta (Balada de l’Holandès Errant, 2009 – 2013) i
Enric Casasses (Tira-li l’alè, 2012), i en paral·lel al projecte
Suliloqui de diàleg entre música, dansa i visuals (amb Deborah Torres i
Fernando Liesa), Triulet torna a la música instrumental amb el fosc i
àrid Àridmètric (2014) amb ressonàncies del rock còsmic i de propostes
experimentals (Swans) i energètiques (Fugazi) així com del post rock de
començaments de segle, però també influenciat per la música
contemporània i la poesia, a la recerca d’una crua i intensa
lluminositat.
VIALKA (Thiers)
Dijous 29 d’octubre, 22 h
La Fontana
Gran de Gràcia, 190-192
Tiquet 5€ (3 concerts)
En gira permanent des de 2002, Vialka
(Eric Boros, guitarra baríton i veu; Marylise Frecheville, bateria i
veu) és un duet originari de la França profunda, però podria ser-ho de
qualsevol indret del planeta Terra. Planeta que coneixen bé gracies als
lligams que han anat establint amb músiques d’arreu, sobretot aquelles
més amagades dels racons més oblidats i sovint oprimits o menyspreats. A
tall d’exemple, les col·laboracions amb la icona folk xinesa Xiao He o
amb membres de la orquestra klezmer Kruzenshtern i Parohod, la invenció
d’un equip de so a base d’energia solar pels seus concerts a la India o
la seva recent òpera experimental: À l’Abri des Regards Indiscrets,
sobre la qual, junt amb el seu nou projecte de teatre radiofònic, Vialka
basarà el seu concert d’avui. Punk-folk? Rock and roll gitano? Tan se
val, els espectadors del LEM ja han tingut un parell d’oportunitats
d’assaborir els seus frenètics i estimulants directes, no exempts de
virtuosisme.
CABOSANROQUE (Barcelona)
Dijous 29 d’octubre, 23 h
La Fontana
Gran de Gràcia, 190-192
Tiquet 5€ (3 concerts)
CaboSanRoque neix l’any 2001 com a
col·lectiu musical. Actualment està integrat per Laia Torrents (teclats)
i Roger Aixut (guitarres), malgrat que en aquest cas la simple menció
dels instruments més que informació és nosa que amaga l’extraordinària
complexitat dels seus artefactes sonors i llur música: màquines musicals
i instruments que fan soroll, objectes en sèrie que esdevenen únics en
forma de collages mecànico-sonors. A cavall entre grup de rock, artistes
plàstics i performers, autors de 6 treballs discogràfics,
instal·lacions sonores arreu del món i exposicions, també han
col·laborat amb músics com Carles Santos, Vinicio Capossela, Pascal
Comelade, Joan Saura i Pierre Bastien. Al LEM 2015 presentaran 12
Rounds, una dotzena de temes a partir del diàleg entre la guitarra, els
teclats i la seva dar- rera invenció mecànico-musical: Tres Tristos
Trons.
PREMI DEL PÚBLIC XXIX PREMI INTERNACIONAL LUIGI RUSSOLO
Divendres 30 d’octubre, 12 h
La Sedeta Sicília, 321
Entrada lliure
La sessió oberta al públic del premi
internacional Luigi Russolo de música experimental, en la seva
vint-i-novena edició, es trasllada enguany a La Sedeta. El jurat, reunit
en primera ins- tància a Faverges (França), va fer una primera selecció
de 12 finalistes sobre un total de 65 peces presentades, originàries de
25 països, i avui el jurat deliberarà i decidirà quina és la
guanyadora. Al migdia tindrà lloc la votació per a atorgar el premi del
públic per quart any consecutiu; esteu convidats a venir a La Sedeta,
escoltar les dotze peces finalistes i participar en la votació d’aquest
prestigiós premi. El palmarès es donarà a conèixer aquest mateix ves-
pre, abans dels concerts de Simon Balestrazzi i Das Synthetische
Mischgewebe. Una jornada rodona.
SIMON BALESTRAZZI (Cagliari)
Divendres 30 d’octubre, 21:30 h
La Sedeta
Sicília, 321
Tiquet 5€ (2 concerts)
Simon Balestrazzi torna al LEM després de
la seva actuació el 2005. És compositor electrò- nic/electroacústic i
artista sonor, autodefinit com a post-músic, actiu des de principis dels
anys 80. Va ser fundador i membre de la longeva banda de culte italiana
T.A.C. (Tomografia Assiale Computerizzata), històric grup de la música
industrial europea, creat el 1981 i recent- ment reactivat. Entre el
1986 i el 1988, va crear el conjunt de música de cambra fosca Kino Glaz i
el 1991 es va unir a la coneguda banda Kirlian Camera, amb qui va
treballar durant set anys, publicant diversos discs i tocant en directe
per tota Europa. Actualment, treballa com a artista en solitari, centrat
en instal·lacions, dansa i música per a teatre, a més de col·laborar
amb els grups experimentals Dream Weapon Ritual, Candor Chasma, Sarang,
Hidden Reverse i Resonance Behaviour i el conjunt d’improvisadors A
Sphere Of Simple Green.
DAS SYNTHETISCHE MISCHGEWEBE (Berlin)
Divendres 30 d’octubre, 22:30 h
La Sedeta
Sicília, 321
Tiquet 5€ (2 concerts)
Talment una vesícula cel·lular sorgida
del citoplasma de Das Synthetische Mischgewebe, el duet format per Guido
Hübner i Samuel Loviton porta des del 1999 incidint en la part més
musical d’aquest col·lectiu interdisciplinari, en la intersecció entre
la instal·lació sonora i el concert performàntic. Hereus de la música
concreta, el grup treballa amb muntatges d’ob- jectes ordinaris moguts
per diferents motors elèctrics, imants, aire i calor, o bé manualment,
que produieixen una successió de moviments breus o duradors, que se
superposen i esdeve- nen cada cop més impredictibles. Els sons de cada
objecte en moviment són amplificats mit- jançant micròfons preparats
individualment creant un ambient mecànic i electromagnètic en el qual
l’experiència de l’audició esdevé tan peculiar com el món sonor fugisser
que intenta copsar.
POLÍGONO HINDÚ ASTRAL (València)
Dissabte 31 d’octubre, 21:30 h
Almo2bar
Bruniquer, 59
Tiquet 5€ (3 concerts)
Sobre la base de la música kraut en la
seva vessant més electrònica (Kraftwerk, Tangerine Dream), Polígono
Hindú Astral (Joni Contencioso i Julio Tornero) inundaran aquesta sessió
del LEM amb la seva música còsmica, plena de sintetitzadors amb flaires
dels 70, de la qual són un dels màxims exponents a Espanya. Actius des
del 2012, el duet valencià acaba de publicar el seu primer llarga durada
d’estudi, 00110010, onze temes curts i foscos que reprodueixen sons
analògics crus, abstractes i maquinals, propers al tecno alemany més
minima- lista, però també amb tocs de psicodèlia i reminiscències de
Suicide, amb matisos de fons perfectament perceptibles i carregats de
flanger, reverb i delay. Assistir a una sessió de Polígono Hindu Astral
és endinsar-se en l’assèptica foscor de l’espai exterior, les estrelles i
els dígits binaris de les màquines electròniques.
CIUDAD LINEAL (Barcelona)
Dissabte 31 d’octubre, 22:30 h
Almo2bar
Bruniquer, 59
Tiquet 5€ (3 concerts)
Formats per Susana (teclat), Víctor (baix
i veu) i Nina (percussió), Ciudad Lineal és una banda barcelonina
influenciada per la Coldwave i el Postpunk.La
banda va començar el 2012 al voltant de la idea d’unir un enfocament
futurista a les lletres amb un profund interès per la freda estètica i
els sons que van marcar el principi dels anys 80. Després d’editar una
casset de títol homònim amb el segell RØAM al 2013, la banda publica, a
finals de 2014, un disc con- ceptual sobre el progrés i la decadència de
l’Era Industrial en tant que forces oposades a mode de metàfora sobre
els temps que vivim, El Nuevo Hombre (La Vida es un Mus Discos), molt
figuratiu, fosc, minimalista i nostàlgic. En el disc, de so electrònic
amb ritmes penetrants i veus ben definides, abunden les referències a
Kraftwerk, Joy Division i fins i tot a Esplendor Geométrico, en una
relectura descarada i fresca del synth pop i la new wave més fosca.
BLOOD QUARTET (Barcelona)
Dissabte 31 d’octubre, 23:30 h
Almo2bar
Bruniquer, 59
Tiquet 5€ (3 concerts)
Torna un vell conegut del LEM, l’artista
americà instal·lat a Barcelona Mark Cunningham (trompeta i guitarra) que
des d’aquell llunyà LEM 0 (1994) hi ha actuat diverses vegades,
liderant els seus projectes o com a convidat d’altres, i que en aquesta
ocasió es presenta amb el trio barceloní de noise i art rock Murnau b.,
amb el nom de Blood Quartet. Pioner de la no-wave dels 70 amb el grup
Mars, Cunningham ha col·laborat amb artistes com Lydia Lunch, Arto
Lindsay i Pascal Comelade i ha liderat les seves bandes com Bèstia
Ferida, entre d’altres. Murnau b. són Lluís Rueda (guitarra), Kike Bela
(baix i sintetitzador) i Càndid Coll (bateria i veus). El resultat
d’aquesta associació és DarkEnergy (2015), disc experimental on es
barregen estructures formals amb breus i explosives improvisacions,
fosques guitarres distorsionades amb frasejos jazzístics de trompeta.
Etiquetes de comentaris:
altaveu,
directe,
LEM,
produccions
dimarts, 20 d’octubre del 2015
LEM 2015: PUNT D’INFORMACIÓ
A PARTIR DEL 20 D’OCTUBRE
MORITZ I GRÀCIA TERRITORI SONOR ET CONVIDEN A UNA CERVESA
SI RECULLS EL PROGRAMA DE MÀ AL PUNT D’INFORMACIÓ LEM 2015 I DIUS LA CLAU DE PAS…
PUNT D’INFORMACIÓ
llibreria Taifa
carrer Verdi, 12
GRÀCIA
si demanes un programa del LEM i dius “call me Ishmael” et
convidem a una Moritz (Una cervesa per persona. Existències limitades)
dilluns, 19 d’octubre del 2015
LEM 2015: SEGONA SETMANA
CAT
La segona setmana del LEM comença el proper dimecres dia 21 amb un Encontre en l’Espai-Temps que unirà música i literatura de la mà de Vaira i la seva banda sonora de la novel·la La setena vida de Kaspar Schwarz de Carles Pradas; a la seu de GTS (C/Igualada, 10) a les 20h. Dijous dia 22, doble sessió amb l’exploració matemàtica de Lali Barrière i el duet de clarinets psicoacústics The International Nothing
al Soda Bar (C/ Guilleries 6) a les 21h. Divendres 23, cita a l’Hangar
(Passatge del Marquès de Santa Isabel 40) a les 21h. amb l’electric free
jazz d’Alguns Homes Bons i el polonès afincat a París Kasper T. Toeplitz apostant pel sorollisme a través del BassComputer, instrument de la seva creació.
Al cap de setmana no parem. Nova sessió doble amb Pentina’t Lula i Wunderkammer
(electro-punk de garatge i experimentació etnològica, respectivament)
al Continental (C/Providència 30) el dissabte 24 a les 21:30. Diumenge
25 ens podem trobar al Bar Casa Almiral (C/ Joaquim Costa 33) a les 13h.
per un Àgape amb plats i imatges de Marco Bellonzi, percussions Patxi Valera i poesia de Víctor Bonetarbolí, i acabar la jornada a les 22h. de nou a l’Hangar per una sessió triple ben variada amb l’spoken word anti-spoken word de Zozobra, el sorollisme industrial anti-dadá de 25Hombres i el brutisme orgànic i extrem dels belgues Bruital Orgasme.
Més informació i bios a la nostra pàgina del programa.
CAST
La segunda semana del LEM empieza el próximo miércoles
día 21 con un Encuentro en el Espacio-Tiempo que unirá música y
literatura de la mano de Vaira y su banda sonora de la novela La setena vida de Kaspar Schwarz de Carles Pradas; en la sede de GTS (C/Igualada, 10) a las 20h. El jueves día 22, doble sesión con la exploración matemática de Lali Barrière y el duo de clarinetes psico-acusticos The International Nothing en
el Soda Bar (C/ Guilleries 6) a las 21h. El viernes 23, cita en
el Hangar (Passatge del Marquès de Santa Isabel 40) a las 21h. con
el electric free jazz de Alguns Homes Bons y el polaco afincado en París Kasper T. Toeplitz apostando por el ruidismo a través del BassComputer, instrumento de su creación.
El fin de semana no paramos. Nueva sesión doble con Pentina’t Lula y Wunderkammer
(electro-punk de garage y experimentación etnológica, respectivamente)
en el Continental (C/Providència 30) el sábado 24 a las 21:30. El
domingo 25 podemos encontrarnos en el Bar Casa Almiral (C/ Joaquim Costa
33) a las 13h. para un Àgape con platos e imágenes de Marco Bellonzi, percusiones de Patxi Valera y poesía de Víctor Bonetarbolí,
y acabar la jornada a las 22h. de nuevo en el Hangar para una sesión
triple bien variada con el spoken word anti-spoken word de Zozobra, el ruidismo industrial anti-dadá de 25Hombres y el brutalismo orgánico y extremo de los belgas Bruital Orgasme.
Más información y bios en nuestra página del programa.
ENG
LEM’s second week starts next wednesday 21th with a Time-Space Encounter that will join music and literature by the hand of Vaira and their soundtrack on the novel La setena vida de Kaspar Schwarz by Carles Pradas; at GTS headquarters (C/Igualada, 10) at 20h. On thursady 22th, double session with Lali Barrière‘s mathematic exploration and the psycho-acoustic clarinet duo The International Nothing at
Soda Bar (C/ Guilleries 6) at 21h. On friday 23th, a date at Hangar
(Passatge del Marquès de Santa Isabel 40) at 21h. with the electric free
jazz from Alguns Homes Bons and the polish settled in París, Kasper T. Toeplitz who bets for noise throught the BassComputer, an instrument of his own creation.
And we don’t stop on week-end. A new double session with Pentina’t Lula and Wunderkammer
(electro-punk from the garage and ethnologic experimentation,
respectively) at Continental (C/Providència 30) on saturday 24th at
21:30 h. On sunday 25th we can meet at Bar Casa Almiral (C/ Joaquim
Costa 33) at 13h. for an Àgape with cooking and images by Marco Bellonzi, percussions by Patxi Valera and poetry by Víctor Bonetarbolí, and end the journey at 22h. at Hangar again for a well assorted triple session with Zozobra‘s spoken word anti-spoken word, the industrial noise anti-dadá by 25Hombres and the organic and extrem brutalism by the Belgians, Bruital Orgasme.
More information and biographies on our shedule page.
Etiquetes de comentaris:
altaveu,
directe,
LEM,
produccions
divendres, 16 d’octubre del 2015
LEM 2015: PRIMERA SETMANA
JEAN-FRANÇOIS PAUVROS & JØRGEN TELLER (Paris / Copenhague)
Concert inaugural
Divendres 16 d’octubre, 13 h
Cinemes Texas
Bailèn, 205
entrada lliure
Després del seu pas pels Encontres en
l’Espai Temps el 2014, Jørgen Teller torna al LEM amb una altra sessió
d’improvisació, ara amb el guitarrista francès Jean-François Pauvros.
Teller és un guitarrista danès, músic en el sentit més ampli, amb una
llarga trajectòria al darrere i col·labora- cions que inclouen, per
exemple, a David (Pere Ubu) Thomas. Inquiet i polifacètic, la seva
activitat s’ha desenvolupat arreu del món, amb projectes que van des de
la manipulació de guitarres a la composició per a teatre i dansa,la
interacció amb poetes i la participació enesdeveniments conceptuals. No
es queda enrere el seu soci d’aquesta nit. Pauvros és un improvisador
nat que ha tocat amb, entre d’altres, Arto Lindsay i EvanParker. Les
seves actuacions en solo són conegudes per la seva fúria, tècnica i fins
i tot humor negre.L’única certesa d’allò que en sortirà de l’escenari
compartit entre aquests dos gegants és sens dubte un replantejament dels
límits d’aquest instrument. Immillorable obertura del LEM 2015.
EXPOSICIÓ EL NAUFRAGUITO (Badajoz / Barcelona)
Dissabte 17 d’octubre, 19 h
GTS
Igualada, 10
Entrada lliure
Una publicació que neixi de l’impacte del
diari personal d’un desconegut al cap del seu futur responsable, mentre
aquest fa guàrdia a la caserna, no pot ser una publicació “normal”. I
així és com va néixer El Naufraguito, un fanzine artesanal ideat per
Ceferino Galán l’any 1989 i que és el Butlletí Oficial de I’Illa
Naufragi. El Naufraguito ha guanyat en dues ocasions el Premi al Millor
Fanzine al Saló del Còmic de Barcelona (2003 i 2011). El paper de les
seves pàgines es retalla, s’enganxa, es manipula i així podem trobar-hi
petites sorpreses. S’hi trac- ten temes molt diversos doncs els escrits,
plens d’ironia i fregant de vegades l’absurd, són testimonis autèntics
de nàufrags (metafòrics) d’arreu del món. A la fi de El Naufraguito,
dins d’una bossa marsupial, es troba El Mininaufraguito, realitzat
personalment pel nàufrags que han sobreviscut. L’exposició fa un
recorregut històric pels seus 101 números.
SUSTAINER (Barcelona)
Dissabte 17 d’octubre, 20 h
GTS
Igualada, 10
Taquilla inversa
Sustainer (Àlex Alarcón), va entrar en
l’àmbit de l’experimentació amb seqüenciadors i sin- tetitzadors a
mitjans dels 90. En aquest període va publicar treballs en segells
estrangers, enfocats a la pista de ball, però les seves preferències van
evolucionar cap a terrenys menys rítmics, propers a l’ambient i
l’electroacústica. Recentment, ha recuperat l’interès per tocar i
processar instruments reals, sistemes modulars, i l’amplificació
d’objectes quotidians. Mentre es recuperava d’una lesió, Alarcón va
començar a treballar amb tot allò que tingués al seu abast: gravadores,
pedals i altres aparells aviat van passar a conformar un muntatge en
cade- na per alimentar enregistraments de ràdio d’ona curta donant lloc a
Radiolas, el seu darrer treball, un oceà metafòric de soroll harmònic,
amb ones de freqüència que xoquen i es dobleguen en llurs límits. La
riquesa sonora resultant convida a l’oïdor a deixar-se arrossegar pel
tramat d’ones de ràdio expandides.
https://lemfestival.wordpress.com/
http://www.gracia-territori.com/
Etiquetes de comentaris:
altaveu,
LEM,
produccions
dissabte, 13 de juny del 2015
LEM 1996-2014 = ELS ARXIUS
El dia 1 d’abril va fer 20 anys que es va fundar Gràcia Territori Sonor.
Per celebrar-ho FEM PÚBLICS ELS ARXIUS!
Després de dos anys d’intens treball de recerca i documentació, classificació, re-formateig i disseny, avui fem públics els arxius històrics del LEM i altres activitats de Gràcia Territori Sonor, des de la seva fundació fins a l’actualitat. Arxiu LEM
Etiquetes de comentaris:
altaveu,
produccions
divendres, 5 de juny del 2015
EL LEM OBTÉ EL SEGELL EFFE (Uns comentaris)
Els receptors d’aquest segell són “festivals que destaquen per la seva qualitat artística i tenen un impacte significatiu a nivell local, nacional i internacional”.
Ens alegrem força per aquest distintiu, ja que els darrers tres anys han estat els més difícils en la història del projecte Gràcia Territori Sonor i de la seva activitat pública més visible: el LEM.
La dràstica disminució, any rere any, de les aportacions públiques al nostre projecte i els retards interminables en el pagament d’aquests suports per part de les institucions, han portat a la nostra entitat a un procés de desprofessionalització i precarietat que ha afectat també els col·lectius de creadors i professionals per a qui la nostra tasca ha representat una eina de difusió, investigació i producció en els darrers 20 anys.
Afortunadament, certs reconeixements com el que acabem de rebre il·luminen la foscor dels passadissos subterranis per on el nostre projecte, com molts d’altres, transita en aquests temps derivatius que corren, dominats per la feblesa patent del discurs dels mals menors, els bens majors, els mals majors i els bens menors.
Encara que esgotats anímicament i pràcticament sense recursos, creiem en el projecte Gràcia Territori Sonor i estem convençuts de la seva importància i singularitat en el context de la ciutat i del país, a més de ser conscients de la seva projecció internacional.
El distintiu EFFE l’han rebut molt pocs festivals catalans. Reduïts i arraconats com estem, però, aquest any celebrarem els 20 anys del LEM.
Gràcia Territori Sonor
Etiquetes de comentaris:
altaveu,
cabòries,
produccions
dijous, 4 de juny del 2015
Discos: “I’d rather be dead”, de Blas Picón & Junk Express
Crítica d'Efe Eme sobre el disc:
Discos: “I’d rather be dead”, de Blas Picón & Junk Express
Blas Picón & Junk Express
“I’d rather be dead”
AUTOEDITADO
Tercer disco del que probablemente sea el mejor trío de blues del país y, como no podía ser de otra manera, tercer acierto.
De hecho, quizá este sea el más completo de sus tres trabajos. Lástima que Picón haya asegurado también que probablemente con él se acaba un ciclo, aunque no tengamos muy claro qué significa eso.
Es cierto,
la banda lleva el nombre de su alma máter y cantante en la cabecera, pero funcionan como un todo, y en este disco aún más. Han optado por embrutecer su sonido, cosa que se complementa a la perfección a su habitual ausencia de bajo, algo que los convierte en un rara avis. O no.
Porque no se puede negar que en los últimos tiempos el formato está de moda y el nombre de los White Stripes y sucedáneos puede salir rápidamente a colación. También lo hacen por su escasez (en cuanto a cantidad) instrumental bandas como Black Keys o Left Lane Cruiser. Pero Blas Picón & The Junk Express son otra cosas. Ellos no intentan actualizar el blues, combinarlo con sonidos actuales o mezclar géneros, Dios nos libre. Lo suyo es más bien todo lo contrario. Es la búsqueda
del Santo Grial, de la esencia. Del maná celestial del que bebieron los bluesman de antes de la guerra. “Hay gente que dice que va a un concierto de blues y se mosquea si no escuchan ‘The sky is crying’ o
‘Got my mojo working’. ¿En serio? ¿De verdad me tengo que creer que se trata de esto? Vamos, no me jodas”, me aseguraba hace escasos días Blas delante de una jarra de cerveza. De hecho, no duda: “A mí lo que me interesa es la gente que te cuenta una historia, no la que suena a alguien. Con Lazy Jumpers hacíamos West Coast cuando aquí nadie se lo creía. Ahora hay grupos de West Coast y a mí ya no me interesa. Lo veo casposo, antiguo. No me lo creo. A lo mejor dentro de quince años la
gente hará tríos sin bajo y será la leche. Yo puedo disfrutar de esas bandas si me cuentan algo, no simplemente porque vengan de una supuesta base blues”.
Pues los Junk Express cuentan cosas y muchas. Son capaces de sonar grasientos y crudos. Prácticamente lo-fi cuando Blas encara un tema instrumental (tres incluye el disco) acompañado de cucharillas, y rotundamente crueles cuando tiran de blues rocoso.
Con letras tan personales como siempre (¿alguna vez se han planteado dedicar un blues a la SEAT?), y una voz en primer plano que acompaña a la armónica. Sí, no me he vuelto loco. Aquí el protagonismo se lo lleva el instrumento, algo que refuerza el excelente trabajo a la guitarra de
Óscar Rabadán que consigue, no que olvidemos que no hay bajo, sino que no queramos que lo haya, y el temple rítmico, ferroviario, de Reginald Vilardell a las baquetas. Magnífico álbum que tendremos pocas ocasiones de disfrutar en vivo. La primera de ellas, eso sí, bien cerquita: 4 de junio en la Sala Rocksoun de Barcelona. Búsquenme allí.
Discos: “I’d rather be dead”, de Blas Picón & Junk Express
Unes notes sobre la producció:
L'enregistrament i mescla el va fer en Jaume Figueres als estudis Ground, de Girona.
El so ja venia amb la cruesa que la crítica expressa, però en el procés de màstering a alb-estudi.com vam mirar de fer-lo encara més cru, a base de limitador analògic a transistors, amb l'aclamat Vintech 609 CA, el que va fer que tot i la absència de baix el gruix del conjunt expressés la contundència a que ens tenen acostumats el trio en directe.
Un a part mereix la edició en vinil:
Per fer aquesta edició es va partir del so digitalitzat a 96khz i 24 bits, passant la mescla pel reproductor de CD Consonance Reference 2.2, amb sortida a vàlvules, i per l'Audio Research LS-7 com a previ, per refer tot el màster analògic recolzant-nos de nou amb el mateix compresssor-limitador Vintech i afegint uns detalls d'equalització amb el quatre bandes parametric Chandler Curve Bender EMI TG 12345, l'equalitzador original dels mítics estudis Abbey Road. La típica Bomba Vàlvules-Transistors marca de la casa.
Amb això hem aconseguit un vinil amb so totalment analògic que recomano especialment a tothom qui tingui un plat de toca-discs mínimament decent.
La veritat, no hi ha color. Pels qui encara us pregunteu si sona millor un CD o un vinil, compreu-los tots dos i compareu... una gran ocasió per fer-ho.
Un enorme treball d'aquesta gran banda. Aquesta nit al Rocksound.
Event a Facebook
facebook d'Albert Guitart
Discos: “I’d rather be dead”, de Blas Picón & Junk Express
“Son capaces de sonar grasientos y crudos. Prácticamente lo-fi cuando Blas encara un tema instrumental acompañado de cucharillas, y rotundamente crueles cuando tiran de blues rocoso”
Blas Picón & Junk Express
“I’d rather be dead”
AUTOEDITADO
Tercer disco del que probablemente sea el mejor trío de blues del país y, como no podía ser de otra manera, tercer acierto.
De hecho, quizá este sea el más completo de sus tres trabajos. Lástima que Picón haya asegurado también que probablemente con él se acaba un ciclo, aunque no tengamos muy claro qué significa eso.
Es cierto,
la banda lleva el nombre de su alma máter y cantante en la cabecera, pero funcionan como un todo, y en este disco aún más. Han optado por embrutecer su sonido, cosa que se complementa a la perfección a su habitual ausencia de bajo, algo que los convierte en un rara avis. O no.
Porque no se puede negar que en los últimos tiempos el formato está de moda y el nombre de los White Stripes y sucedáneos puede salir rápidamente a colación. También lo hacen por su escasez (en cuanto a cantidad) instrumental bandas como Black Keys o Left Lane Cruiser. Pero Blas Picón & The Junk Express son otra cosas. Ellos no intentan actualizar el blues, combinarlo con sonidos actuales o mezclar géneros, Dios nos libre. Lo suyo es más bien todo lo contrario. Es la búsqueda
del Santo Grial, de la esencia. Del maná celestial del que bebieron los bluesman de antes de la guerra. “Hay gente que dice que va a un concierto de blues y se mosquea si no escuchan ‘The sky is crying’ o
‘Got my mojo working’. ¿En serio? ¿De verdad me tengo que creer que se trata de esto? Vamos, no me jodas”, me aseguraba hace escasos días Blas delante de una jarra de cerveza. De hecho, no duda: “A mí lo que me interesa es la gente que te cuenta una historia, no la que suena a alguien. Con Lazy Jumpers hacíamos West Coast cuando aquí nadie se lo creía. Ahora hay grupos de West Coast y a mí ya no me interesa. Lo veo casposo, antiguo. No me lo creo. A lo mejor dentro de quince años la
gente hará tríos sin bajo y será la leche. Yo puedo disfrutar de esas bandas si me cuentan algo, no simplemente porque vengan de una supuesta base blues”.
Pues los Junk Express cuentan cosas y muchas. Son capaces de sonar grasientos y crudos. Prácticamente lo-fi cuando Blas encara un tema instrumental (tres incluye el disco) acompañado de cucharillas, y rotundamente crueles cuando tiran de blues rocoso.
Con letras tan personales como siempre (¿alguna vez se han planteado dedicar un blues a la SEAT?), y una voz en primer plano que acompaña a la armónica. Sí, no me he vuelto loco. Aquí el protagonismo se lo lleva el instrumento, algo que refuerza el excelente trabajo a la guitarra de
Óscar Rabadán que consigue, no que olvidemos que no hay bajo, sino que no queramos que lo haya, y el temple rítmico, ferroviario, de Reginald Vilardell a las baquetas. Magnífico álbum que tendremos pocas ocasiones de disfrutar en vivo. La primera de ellas, eso sí, bien cerquita: 4 de junio en la Sala Rocksoun de Barcelona. Búsquenme allí.
Discos: “I’d rather be dead”, de Blas Picón & Junk Express
L'enregistrament i mescla el va fer en Jaume Figueres als estudis Ground, de Girona.
El so ja venia amb la cruesa que la crítica expressa, però en el procés de màstering a alb-estudi.com vam mirar de fer-lo encara més cru, a base de limitador analògic a transistors, amb l'aclamat Vintech 609 CA, el que va fer que tot i la absència de baix el gruix del conjunt expressés la contundència a que ens tenen acostumats el trio en directe.
Un a part mereix la edició en vinil:
Per fer aquesta edició es va partir del so digitalitzat a 96khz i 24 bits, passant la mescla pel reproductor de CD Consonance Reference 2.2, amb sortida a vàlvules, i per l'Audio Research LS-7 com a previ, per refer tot el màster analògic recolzant-nos de nou amb el mateix compresssor-limitador Vintech i afegint uns detalls d'equalització amb el quatre bandes parametric Chandler Curve Bender EMI TG 12345, l'equalitzador original dels mítics estudis Abbey Road. La típica Bomba Vàlvules-Transistors marca de la casa.
Amb això hem aconseguit un vinil amb so totalment analògic que recomano especialment a tothom qui tingui un plat de toca-discs mínimament decent.
La veritat, no hi ha color. Pels qui encara us pregunteu si sona millor un CD o un vinil, compreu-los tots dos i compareu... una gran ocasió per fer-ho.
Un enorme treball d'aquesta gran banda. Aquesta nit al Rocksound.
Event a Facebook
facebook d'Albert Guitart
Subscriure's a:
Missatges (Atom)