Masteritzat el nou disc dels JAZZ PRETENDERS, Pretensions elèctriques.

Després d'un parell de dies - 17 i 18 de març de 2014 - d'escoltes tranquil·les del material que em van passar hem fet un màstering "de llibre" per al nou disc "Pretensions elèctriques" dels JAZZ PRETENDERS.

Què vull dir amb això d'un "màstering de llibre"???

Masses vegades es comet l'error de pensar que el que no sona be a l'assaig ja s'arreglarà a l'estudi; que el que no sona be a l'enregistrament de l'estudi ja s'arreglarà a la mescla; que el que no sona be a la mescla es pot arreglar amb una post-producció i que si encara no... sempre queda el màstering.

NO

Aquesta vegada estem parlant d'un treball molt seriós que ens han fet els amics dels Jazz  Pretenders, una producció de la que hauríem de prendre nota.

En primer lloc hi ha una feina de composició, arranjaments i pre-producció digna d'elogi, i sembla mentida que això s'hagi de dir, no és el que ens trobem més sovint. Els 8 talls que hi ha al disc m'han recordat, pel que fa a la preparació prèvia, obres tant rodones com:

"City Life", dels PYBUS GROOVE QUARTET,
"Frederic Carlquist & Dave Mitchell", de CARLQUIST-MITCHELL-FIMISTER-SMITH
"Output", OUTPUT freaturing NIKOL KOLLARS
"In Motion" dels TOM JOHNSONN'S SHARK
"Qué pasa contigo trío" de QPCT.

Què tenen en comú aquestes obres?
A part del treball previ, per dir-ho a la brava "pensem primer què volem dir", hi ha tota una reflexió sobre el so que es vol extraure de les composicions i de com arribar-hi amb les millors condicions.

En aquest aspecte els JAZZ PRETENDERS han començat amb una elecció que ha resultat ser rodona:

Totes les preses, els enregistraments de cada instrument, els han anat a fer als estudis Nómada 57 on en Pere Aguilar els va fer un excel·lent treball tant amb la elecció de la microfonia com amb els previs a l'hora de captar el so a voltes càlid i a voltes contundent del grup.

 

Una feina que va facilitar la segona fase del treball, ara a ODS estudis, on en Marcos López es va prendre el seu temps a mesclar tot el senyal fins a deixar-lo amb una sensació de naturalitat, barreja de punch i delicadesa, so directe... aquella sensació de vinil, ja m'enteneu, oi?

Un cop em va arribar el material la tasca principal va ser la d'anàlisi digital del contingut dels aifs mesures de volums, freqüències, estabilització i igualació de temes i la decisió final d'ordre i distància entre tracks. I això és el que vull dir amb un màstering de llibre, no haver de tocar cap equalització més enllà d'un db aquí o allà, i donar el volum al conjunt de manera que es respectés al màxim el rang dinàmic que la mescla havia incorporat i gravar els màsters amb la seva posterior comprovació bit-a-bit abans de dur a fàbrica.

Un luxe de feina, creieu-me.

Estic segur que ho podreu apreciar tant aviat com tingueu el CD a les vostres mans.

Face del grup: Jazz  Pretenders

alb-estudi