El dimecres 23 de Setembre vaig tenir el plaer de transitar per estranys paratges de la mà dels meus companys habituals (Víctor Nubla i Quicu Samsó) i un convidat d'extraordinària sensibilitat, el Dj Amsia, que ens va dur a explorar fronteres entre el loop que respiràvem, el terra on trepitjàvem, i unes onades de tèrbola foscor on ens hi vàrem perdre durant 35 i 55 minuts en dues tongades d'improvisació pura que semblaren força més curtes.
La feina que fa amb un grapat d'andròmines electròniques demostra que el recurs senzill de sonar electrònic no està fet per limitar a tothom, i que hi ha Músics, així, amb majúscules, que poden extraure unes sonoritats tant de la síntesi digital més pura com del samplejat a temps real per crear un sender que els amfitrions de les Impro Nits no vam dubtar a resseguir fins al cor de boscos humits i boirosos on l'absència de melodies jugava amb pulsacions i bategs més propers a un llenguatge primigeni que a un ritme dubtosament establert.
El podeu conèixer una mica més a http://www.myspace.com/amsia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No serem tots una mica caçadors -o pescadors- que ens plau tant, això de l'instant de la captura, com el perllongar-ho més tard, dient i dient com va anar la cosa?
ResponEliminaQuin greu haver-m'ho perdut... pel que dius!
Demano, exigeixo, un do: el de la ubiqüitat.
Del qual tu també en participaries. Plenament.
...el mateix do de la ubiqüitat que em va impedir venir a gaudir de la teva eclíptica!
ResponEliminaPels que no sapigueu de quin projecte estem parlant, no us en estigueu de seguir aquest enllaç:
http://agendagts.blogspot.com/2009/09/ecliptica-musica-cosmica.html