divendres, 17 de febrer de 2017

Reprenent el Blog

 Hola de nou a tothom

Si, a la que et descuides te'n adones que fa un any que no escrius al blog, i que només ets capaç d'afrontar el dia a dia a base de compartir els esdeveniments en que participes via Facebook, enmig d'un maremàgnum d'hores i més hores sense que et prenguis un temps per gaudir de tot el que vas fent.

Ha estat un any 2016 amb muntanya russa d'emocions; des de molt sentides pèrdues fins a inoblidables sessions de treball d'allò més estimulants.

Pel que fa a les produccions d'alb-estudi hem començat l'any amb la esperada edició del Bumpy Road de l'excel·lent percussionista Ramón Díaz, un disc de trio de jazz modern, amb composicions i arranjaments de luxe i un enregistrament detallista a càrrec d'en Guille als Estudis Bonso.


També hem assistit a la re-edició de dos àlbums mítics: Senza Parole i Silenci en Bla de Koniec. Silenci en Bla ja havia estat editat en CD i només vam haver d'ajustar una mica el màstering per acabar de polir-lo, en canvi Senza Parole és una re-masterització des de 5 discs de vinil, netejant estàtica, pols i rumble, i restaurant durant sis mesos fins a aconseguir extraure net allò que en el seu moment devia de ser la cinta màster, que malauradament no es va conservar. Una re-edició de luxe de La Olla Expréss, tal com la Eli Gras ens te acostumats en la seva rigorosa sèrie Barcelona Documents Musicals.


 Free to Dream em van portar el seu Live at Latvia, un potent enregistrament en directe on el màstering es va limitar als acabats i una lleuger equilibrat de freqüències per igualar els enregistraments a diferents escenaris. Finalment també editat amb un interessant llibre "La ciudad secreta del Rock".


Tuna Altaba Caramel va ser un trio que van ajuntar a Gràcia Territori Sonor per fer un dels "Encontres Espai-Temps" en què barregem músics de diferents disciplines entre ells, o amb artistes d'altres camps de creació per oferir sessions d'improvisació lliure. Algunes com aquesta acaben resultant tant estimulants que esdevenen edicions perdurables, transgredint així la mateixa essència de la improvisació, que és el seu pas paral·lel al temps, i el seu no-retorn.


Claes Magnet ens ha fet un exercici de contenció, amb el seu trio, per portar-nos un jazz de reminiscències nòrdiques amb el seu Close to Silence, editat per Quadrant. Una altra petita joia on la pausa i el silenci emmarquen la sonoritat planejadora del piano amb un excel·lent treball d'en Quicu Samsó a la bateria i Juan Carlos Buchan al contrabaix.


 Mobile Trio també va sorgir dels Encontres, al mes de juny, i està en fase de publicació. Aquesta vegada els artistes eren Berta Puigdemasa,arpa, Simone Weißenfels, piano, Patxi Valera, bateria i percussions.

Eli Gras va aprofitar la residència al Worm-Klangendum (Rotterdam) per enregistrar un programa de ràdio ple d'humor i d'imaginació, fins al punt que s'ha decidit a editar-lo. Una mostra de la immensa creativitat d'auqeta dona imprescindible dins la experimentació sonora a casa nostra.
"I presented it in between talking parts, forming sort of a little parody, almost a homage to the para-scientific radioplays, to prepare the listening mind and orientation of the concept. I also added a little tale in order to add a language touch to the bunch of absurdity that is the edited work. The sounds were taken from the Rotterdam city environment (hostel stuff, supermarkets, streets), the WORM building (the rooms, furniture, synthesizers), and in Barcelona (houses of friends, parties, supermarkets). Really every dot has a little history.”
Xilotheque.


Bass Holograms ensemble NYC es una realització de Floy Krouchi enregistrada en directe a NY. També una improvisació sobre algunes regles; uns tracks molt interessants on podem apreciar el virtuosisme de la Floy amb la electrònica disparada des del seu baix elèctric. Una altra paleta de sons que explorar.


 Amb l'Oriol Tramvia vam fer una producció per celebrar els 40 anys del mític LP "Bèstia". Amb arranjaments d'en Lluís Xandri, enregistrament i mescla de Grau Bardulet a Jump Studio & More i producció i màster d'Abert Guitart a alb-estudi no podem negar que ens vam divertir d'allò més destripant el tema i convertint-lo en una suite de cinc minuts on no vam deixar pedra sobre pedra.


 I vam tancar l'any també amb la Floy Kruichi, aquesta vegada masteritzant una peça per a un àlbum recopilatori anomenada Chutes. Un registre diferent del Bass Holograms que ens mostra la versatilitat d'aquesta inquieta creadora.


En fi, un any bastant productiu per arribar a les 289 produccions fetes, i un 2017 que ha començat amb el doble de ritme que aquest 2016, però per això ja us escriuré una altra entrada. També comentarem les produccions que encara segueixen el seu curs i no han estat acabades durant l'any.

De moment seguiu els enllaços i submergiu-vos en tot l'univers sonor que m'ha estat acompanyant durant aquest any.
Gaudiu-ne!

Cap comentari:

Publica un comentari