Improvisant amb DJ Amsia

El dimecres 23 de Setembre vaig tenir el plaer de transitar per estranys paratges de la mà dels meus companys habituals (Víctor Nubla i Quicu Samsó) i un convidat d'extraordinària sensibilitat, el Dj Amsia, que ens va dur a explorar fronteres entre el loop que respiràvem, el terra on trepitjàvem, i unes onades de tèrbola foscor on ens hi vàrem perdre durant 35 i 55 minuts en dues tongades d'improvisació pura que semblaren força més curtes.

La feina que fa amb un grapat d'andròmines electròniques demostra que el recurs senzill de sonar electrònic no està fet per limitar a tothom, i que hi ha Músics, així, amb majúscules, que poden extraure unes sonoritats tant de la síntesi digital més pura com del samplejat a temps real per crear un sender que els amfitrions de les Impro Nits no vam dubtar a resseguir fins al cor de boscos humits i boirosos on l'absència de melodies jugava amb pulsacions i bategs més propers a un llenguatge primigeni que a un ritme dubtosament establert.

El podeu conèixer una mica més a http://www.myspace.com/amsia

Diumenge 4 d’Octubre

Casa Almirall
Joaquín Costa, 33


13 h.
ÀGAPE (Barcelona / Manresa)

Les degustacions multisensorials del projecte ÀGAPE tornen un any més al LEM i per segon any consecutiu a la Casa Almirall. En aquesta ocasió, el maridatge compta amb uns ingredients que garanteixen una degustació d’allò més patafísica i estocàstica: Juan Crek i  Roger Atrofe travaran un menú sense convencions de cap mena amb Eduard Finestres, xef del restaurant Vermell de Manresa i agitador de terra endins, coorganitzador del festival Gargall entre d’altres maleses. La Castanya del Bolet és una exploració gastro-poètico-musical sobre els rituals tardorencs de la regeneració i els submons de la natura a partir d’una recepta de coca amb bolets, castanyes, moniato i herbes aromàtiques. Per llepar-se’n els dits i les neurones. Salut i Àgape!

Dissabte, 3 d’Octubre

La Fontana, Espai Jove de Gràcia
Gran de Gràcia, 190 – 192

entrada 6 € (2 concerts)

21 h.
ZA (Barcelona)

Sorgits de les restes encara roents d’alguna antiquíssima i gens acomodada civilització, aquest comando format per Papa Dupau, Happy A i Spazzfrika ehd té l’estranya habilitat de multiplicar-se damunt l’escenari i esdevenir una gernació de textures i registres capaç de confeccionar un atles sonor en el qual conviuen el noise, el tropicalisme, Monty Python, el post-rock o el folklore siberià, entre d’altres sospitoses conductes. El seu darrer disc, Macumba o muerte!, és un bon exemple de la seva desaforada filosofia, que els ha dut a ser considerats un dels millors directes de l’escena actual. I ara aterren al LEM amb l’objectiu de contribuir, en la mesura del possible, a l’ocàs d’occident. Eki eki eki kazaam!

22 h.
VIALKA (St. Jean des Olliéres)


El seu directe a l’edició 2007 del LEM va ser d’aquells que deixen profunds efectes secundaris: estorament, hiperventilació, espasmes psicomotrius i una evident sensació de benestar general. Davant d’aquest quadre clínic, el més natural era reprendre el tractament. El duo format per Eric Boros i Marylise Frecheville torna doncs aquest 2009 per reactivar el seu turbo folk d’àmplies inquietuds psicogeogràfiques i presentar el darrer resultat de les seves investigacions: Succès Planétaire International. Un treball de camp alimentat pel nomadisme, el diàleg cultural mancat de correcció política i un vitalisme sense fre. Preneu-ne la dosi sense por: Vialka no és un fàrmac, és una droga.

Divendres 2 d’Octubre

divendres 2 d’octubre

MACBA Auditori
Plaça dels Àngels, 1
entrada 6 €

21 h.
WOBBLY (San Francisco)

L’any 1909 es creà a Ohio el col·lectiu Industrial Workers of the World, una agrupació de treballadors provinents de la indústria que s’allunyava del funcionament tradicional dels sindicats i els membres del qual, coneguts com a Wobblies, promulgaven entre d’altres coses el dret a l’autogestió. Reprenent aquest fil conductor i aquesta nomenclatura, Wobbly (nom artístic de Jon Leidecker) fa de l’apropiacionisme i el collage les seves eines de batalla, per a la qual té com a al·liats a Digidesign, creadors de l’eina ProTools. Un referent de la nova fornada de sampleristes, que navega amb passió i meticulositat per l’electroacústica, la música de ball i els ritmes urbans. Universalisme sonor sense pal·liatius.

Dijous, 1 d'Octubre de 2009

La Fontana, Espai Jove de Gràcia
Gran de Gràcia, 190 – 192

entrada 6 € (3 concerts)

21 h.
CARME GARRIGÓ (feat. ÀFRIKA MARTÍNEZ) (Barcelona)

Imaginem-nos que assistim als treballs de Vulcà, forjant el metall a cops precisos, donant forma a la matèria amb tanta força com delicadesa i creant un singular univers de figures úniques. I si traslladem aquesta escena al terreny de la música? El resultat és la proposta que presenta Carme Garrigó, percussionista de mirada àmplia que col·labora amb formacions orquestrals com ara l’Orquestra Simfònica del Vallès. El seu, però, no és pas un discurs tradicional: acompanyada de la ballarina Àfrika Martínez, el llenguatge que extreurà dels metalls, les fustes i les membranes aposta per exploracions insospitades, geometries musicals no euclidianes que, en aquesta nit inaugural de sonoritats tan llibertàries, es trobaran com a casa.

22 h.
LA ORQUESTA DEL CABALLO GANADOR (Barcelona / València)

A la gènesi de La Orquesta del Caballo Ganador s’hi troben esbojarrades confluències: les de les formacions ZA i Estrategia lo Capto! (membres fundacionals) d’una banda i les dels mètodes de Butch Morris i de John Zorn aplicats a les tècniques de conducció musical de l’altra. El fruit d’aquesta emulsió és un projecte d’improvisació obert, dansaire i colorista. Un multivers delirant i alhora perfectament disposat on és fàcil saltar quànticament del free jazz al punk passant per l’electrònica o el tropicalisme. Cada esdeveniment de la banda és un big bang sorprenent i imprevisible. El millor, per tant, és que deixeu de llegir i us hi endinseu; és una aposta segura.


23 H.
BÈSTIA FERIDA (Barcelona)

El seu nom ho deixa ben clar: la tríada formada per Mark Cunningham (membre seminal de la no wave de Nova York amb Mars), Adrián de Alfonso (Veracruz) i Arnau Sala (Les Aus) actua com el conjunt de músculs i vísceres d’un animal ferit i enfellonit que lluita per la seva supervivència. Una bèstia sonora que esgarrapa i clava fondes dentades però que també sap emprar la seducció i la sinuositat de moviments. Quan hom se n’adona, ja és massa tard: en realitat, ells són els depredadors i nosaltres les seves preses, atrapades en la seva feréstega estratègia. En aquest LEM 2009 presenten el seu primer àlbum, Wounded. Naturalesa en estat pur, salvatge i elegant.

Donant'l-hi la volta a AIXÒNOÉSPÀNIC

AIXÒNOÉSPÀNIC, CINAPSE O NOXIA ?

CINAPSE:
Les sinapsis son unions especialitzades per les que les cèl·lules del sistema nerviós s'envien senyals entre elles i amb cèl·lules no neuronals, tals com les musculars o glandulars.
Les sinapsis permeten  a les neurones del sistema nerviós central formar una xarxa de circuits, crucials per a la percepció i el pensament. El cervell conté un nombre de sinapsis al voltant dels 1000 bilions, estabilitzant-se a l'edat adulta aproximadament en la meitat.
La modificació dels paràmetres sinàptics poden modificar el comportament dels circuits neuronals i la interacció entre els diferents mòduls que componen el sistema nerviós. Es el fenomen conegut com Neuroplasticitat, i consisteix en la capacitat que tenim per modificar aquestes connexions i de modificar les rutes d'interconnexió de les neurones de manera temporal o permanent, modificant el funcionament dels circuits neuronals i la organització pròpia del cervell.

Aquest procés passa durant i després de la seva maduració en processos com la memòria i l'aprenentatge, conegut com plasticitat adaptativa.

NOXIA:
Coneixement a partir de les impressions subministrades pel òrgans sensorials. Implica la percepció, reconeixement i denominació dels estímuls provinents d'un objecte.
Entre les característiques més fascinants del nostre cervell destaca la seva capacitat per modificar constantment la seva pròpia funció en resposta a les experiències, que es presenten a cada instant.
Deduïm que totes les estructures cerebrals identificables son presents des de'l naixement, però el desenvolupament de les cèl·lules i les seves connexions continua, incrementant la complexitat de l'estructura resultant segons l'estimulació que es proporcioni a la persona.

MÚSICA: experimentació sonora

Crec que la improvisació lliure i no idiomàtica, i la recerca de sonoritats sorprenents respon a aquest anhel de superació del nostre inconscient, i que el llenguatge resultant es, per força, enriquidor per tothom qui en participa, activament a l'escenari, o activament en l'escolta.

Això és per a mi, AIXÒNOÉSPÀNIC.

Massa Fosca a Le Bruit de la Neige

MASSA FOSCA és un projecte creat per construir música instrumental en torn de la poesia de Vicenç Altaió.

Ha estat presentat en directe al Festival SIgnal a Cagliari, Sardenya, el 8 de novembre de 2008 i al Festival Le Bruit de la Neige a Faverges, França, el 5 de juny de 2009.
Després de la excel·lent acollida de l'actuació al festival francès, aquest s'ha decidit a editar-la en format àudio CD. El màster l'hem fet a partir de l'enregistrament de taula de mescles del concert, treballant tot el senyal en analògic (equalització i compressió a transistors) per minimitzar la lleugera pèrdua d'harmònics produïda pels previs i conversors d'aquella taula.

Un interessant projecte de Víctor Nubla (clarinet elèctric i sàmpler), Jaume Pantaleón (guitarra elèctrica) i Sebastià Jovani (veu elèctrica). http://www.hronir.org/massafosca.htm

Petrushka enregistra dos temes

Enregistrats a Last Studios per en Franki l'Abril de 2009 i mesclats a l'Agost al mateix lloc, Petrushka (Nacho Lois, Tony jackson i Julio Silvetti) ens donen un tast del seu Rock Progresssiu que evoluciona de les influències dels mestres dels 70s cap a un so molt més actual.

"Nerve" i "Slow Motion" son dos exemples d'aquesta barreja de Rock Progressiu, Free Jazz (en menor mesura en aquests temes) i Improvisació que segurament us transportaran a la frontera entre territoris coneguts (King Crimson, Van der Graaf Generator...) i les sonoritats més actuals del gènere.

Masteritzats a 24 bits i 96 khz hem ressaltat els harmònics passant la mescla per vàlvules i aplicant-hi compressió a transistors. El resultat ha estat un so ric, com en els vinils, però amb la definició del digital intacte.
Podeu saber-ne més a http://www.myspace.com/petrushkarock