divendres, 16 d’octubre del 2015

LEM 2015: PRIMERA SETMANA

 
jean_françois_pauvros&jorgen_teller

JEAN-FRANÇOIS PAUVROS & JØRGEN TELLER (Paris / Copenhague)
Concert inaugural
Divendres 16 d’octubre, 13 h
Cinemes Texas
Bailèn, 205
entrada lliure
Després del seu pas pels Encontres en l’Espai Temps el 2014, Jørgen Teller torna al LEM amb una altra sessió d’improvisació, ara amb el guitarrista francès Jean-François Pauvros. Teller és un guitarrista danès, músic en el sentit més ampli, amb una llarga trajectòria al darrere i col·labora- cions que inclouen, per exemple, a David (Pere Ubu) Thomas. Inquiet i polifacètic, la seva activitat s’ha desenvolupat arreu del món, amb projectes que van des de la manipulació de guitarres a la composició per a teatre i dansa,la interacció amb poetes i la participació enesdeveniments conceptuals. No es queda enrere el seu soci d’aquesta nit. Pauvros és un improvisador nat que ha tocat amb, entre d’altres, Arto Lindsay i EvanParker. Les seves actuacions en solo són conegudes per la seva fúria, tècnica i fins i tot humor negre.L’única certesa d’allò que en sortirà de l’escenari compartit entre aquests dos gegants és sens dubte un replantejament dels límits d’aquest instrument. Immillorable obertura del LEM 2015.

naufraguito

EXPOSICIÓ EL NAUFRAGUITO (Badajoz / Barcelona)
Dissabte 17 d’octubre, 19 h
GTS
Igualada, 10
Entrada lliure
Una publicació que neixi de l’impacte del diari personal d’un desconegut al cap del seu futur responsable, mentre aquest fa guàrdia a la caserna, no pot ser una publicació “normal”. I així és com va néixer El Naufraguito, un fanzine artesanal ideat per Ceferino Galán l’any 1989 i que és el Butlletí Oficial de I’Illa Naufragi. El Naufraguito ha guanyat en dues ocasions el Premi al Millor Fanzine al Saló del Còmic de Barcelona (2003 i 2011). El paper de les seves pàgines es retalla, s’enganxa, es manipula i així podem trobar-hi petites sorpreses. S’hi trac- ten temes molt diversos doncs els escrits, plens d’ironia i fregant de vegades l’absurd, són testimonis autèntics de nàufrags (metafòrics) d’arreu del món. A la fi de El Naufraguito, dins d’una bossa marsupial, es troba El Mininaufraguito, realitzat personalment pel nàufrags que han sobreviscut. L’exposició fa un recorregut històric pels seus 101 números.

sustainer 

SUSTAINER (Barcelona)
Dissabte 17 d’octubre, 20 h
GTS
Igualada, 10
Taquilla inversa
Sustainer (Àlex Alarcón), va entrar en l’àmbit de l’experimentació amb seqüenciadors i sin- tetitzadors a mitjans dels 90. En aquest període va publicar treballs en segells estrangers, enfocats a la pista de ball, però les seves preferències van evolucionar cap a terrenys menys rítmics, propers a l’ambient i l’electroacústica. Recentment, ha recuperat l’interès per tocar i processar instruments reals, sistemes modulars, i l’amplificació d’objectes quotidians. Mentre es recuperava d’una lesió, Alarcón va començar a treballar amb tot allò que tingués al seu abast: gravadores, pedals i altres aparells aviat van passar a conformar un muntatge en cade- na per alimentar enregistraments de ràdio d’ona curta donant lloc a Radiolas, el seu darrer treball, un oceà metafòric de soroll harmònic, amb ones de freqüència que xoquen i es dobleguen en llurs límits. La riquesa sonora resultant convida a l’oïdor a deixar-se arrossegar pel tramat d’ones de ràdio expandides.

https://lemfestival.wordpress.com/
http://www.gracia-territori.com/

dissabte, 13 de juny del 2015

LEM 1996-2014 = ELS ARXIUS



El dia 1 d’abril va fer 20 anys que es va fundar Gràcia Territori Sonor.
Per celebrar-ho FEM PÚBLICS ELS ARXIUS!
Després de dos anys d’intens treball de recerca i documentació, classificació, re-formateig i disseny, avui fem públics els arxius històrics del LEM i altres activitats de Gràcia Territori Sonor, des de la seva fundació fins a l’actualitat.

Arxiu LEM


divendres, 5 de juny del 2015

EL LEM OBTÉ EL SEGELL EFFE (Uns comentaris)


El Festival LEM ha estat reconegut pel Jurat Internacional Europe for Festivals – Festivals for Europe de la Comunitat Europea, i rep el segell EFFE 2015-2016.

Els receptors d’aquest segell són “festivals que destaquen per la seva qualitat artística i tenen un impacte significatiu a nivell local, nacional i internacional”.

Ens alegrem força per aquest distintiu, ja que els darrers tres anys han estat els més difícils en la història del projecte Gràcia Territori Sonor i de la seva activitat pública més visible: el LEM.

La dràstica disminució, any rere any, de les aportacions públiques al nostre projecte i els retards interminables en el pagament d’aquests suports per part de les institucions, han portat a la nostra entitat a un procés de desprofessionalització i precarietat que ha afectat també els col·lectius de creadors i professionals per a qui la nostra tasca ha representat una eina de difusió, investigació i producció en els darrers 20 anys.



Afortunadament, certs reconeixements com el que acabem de rebre il·luminen la foscor dels passadissos subterranis per on el nostre projecte, com molts d’altres, transita en aquests temps derivatius que corren, dominats per la feblesa patent del discurs dels mals menors, els bens majors, els mals majors i els bens menors.

Encara que esgotats anímicament i pràcticament sense recursos, creiem en el projecte Gràcia Territori Sonor i estem convençuts de la seva importància i singularitat en el context de la ciutat i del país, a més de ser conscients de la seva projecció internacional.

El distintiu EFFE l’han rebut molt pocs festivals catalans. Reduïts i arraconats com estem, però, aquest any celebrarem els 20 anys del LEM.

Gràcia Territori Sonor

dijous, 4 de juny del 2015

Discos: “I’d rather be dead”, de Blas Picón & Junk Express

 Crítica d'Efe Eme sobre el disc:

Discos: “I’d rather be dead”, de Blas Picón & Junk Express
Texto de
publicado el 2 jun, 2015
Son capaces de sonar grasientos y crudos. Prácticamente lo-fi cuando Blas encara un tema instrumental acompañado de cucharillas, y rotundamente crueles cuando tiran de blues rocoso”
blas-picon-02-06-15 

Blas Picón & Junk Express
“I’d rather be dead”
AUTOEDITADO


Tercer disco del que probablemente sea el mejor trío de blues del país y, como no podía ser de otra manera, tercer acierto.
De hecho, quizá este sea el más completo de sus tres trabajos. Lástima que Picón haya asegurado también que probablemente con él se acaba un ciclo, aunque no tengamos muy claro qué significa eso.

Es cierto,
la banda lleva el nombre de su alma máter y cantante en la cabecera, pero funcionan como un todo, y en este disco aún más. Han optado por embrutecer su sonido, cosa que se complementa a la perfección a su habitual ausencia de bajo, algo que los convierte en un rara avis. O no.
Porque no se puede negar que en los últimos tiempos el formato está de moda y el nombre de los White Stripes y sucedáneos puede salir rápidamente a colación. También lo hacen por su escasez (en cuanto a cantidad) instrumental bandas como Black Keys o Left Lane Cruiser. Pero Blas Picón & The Junk Express son otra cosas. Ellos no intentan actualizar el blues, combinarlo con sonidos actuales o mezclar géneros, Dios nos libre. Lo suyo es más bien todo lo contrario. Es la búsqueda
del Santo Grial, de la esencia. Del maná celestial del que bebieron los bluesman de antes de la guerra. “Hay gente que dice que va a un concierto de blues y se mosquea si no escuchan ‘The sky is crying’ o
‘Got my mojo working’. ¿En serio? ¿De verdad me tengo que creer que se trata de esto? Vamos, no me jodas”, me aseguraba hace escasos días Blas delante de una jarra de cerveza. De hecho, no duda: “A mí lo que me interesa es la gente que te cuenta una historia, no la que suena a alguien. Con Lazy Jumpers hacíamos West Coast cuando aquí nadie se lo creía. Ahora hay grupos de West Coast y a mí ya no me interesa. Lo veo casposo, antiguo. No me lo creo. A lo mejor dentro de quince años la
gente hará tríos sin bajo y será la leche. Yo puedo disfrutar de esas bandas si me cuentan algo, no simplemente porque vengan de una supuesta base blues”.

Pues los Junk Express cuentan cosas y muchas. Son capaces de sonar grasientos y crudos. Prácticamente lo-fi cuando Blas encara un tema instrumental (tres incluye el disco) acompañado de cucharillas, y rotundamente crueles cuando tiran de blues rocoso.

Con letras tan personales como siempre (¿alguna vez se han planteado dedicar un blues a la SEAT?), y una voz en primer plano que acompaña a la armónica. Sí, no me he vuelto loco. Aquí el protagonismo se lo lleva el instrumento, algo que refuerza el excelente trabajo a la guitarra de
Óscar Rabadán que consigue, no que olvidemos que no hay bajo, sino que no queramos que lo haya, y el temple rítmico, ferroviario, de Reginald Vilardell a las baquetas. Magnífico álbum que tendremos pocas ocasiones de disfrutar en vivo. La primera de ellas, eso sí, bien cerquita: 4 de junio en la Sala Rocksoun de Barcelona. Búsquenme allí.

Discos: “I’d rather be dead”, de Blas Picón & Junk Express
 
Unes notes sobre la producció:

L'enregistrament i mescla el va fer en Jaume Figueres als estudis Ground, de Girona.

El so ja venia amb la cruesa que la crítica expressa, però en el procés de màstering a alb-estudi.com vam mirar de fer-lo encara més cru, a base de limitador analògic a transistors, amb l'aclamat Vintech 609 CA, el que va fer que tot i la absència de baix el gruix del conjunt expressés la contundència a que ens tenen acostumats el trio en directe.

Un a part mereix la edició en vinil:

Per fer aquesta edició es va partir del so digitalitzat a 96khz i 24 bits, passant la mescla pel reproductor de CD Consonance Reference 2.2, amb sortida a vàlvules, i per l'Audio Research LS-7 com a previ, per refer tot el màster analògic recolzant-nos de nou amb el mateix compresssor-limitador Vintech i afegint uns detalls d'equalització amb el quatre bandes parametric Chandler Curve Bender EMI TG 12345, l'equalitzador original dels mítics estudis Abbey Road. La típica Bomba Vàlvules-Transistors marca de la casa.
Amb això hem aconseguit un vinil amb so totalment analògic que recomano especialment a tothom qui tingui un plat de toca-discs mínimament decent.
La veritat, no hi ha color. Pels qui encara us pregunteu si sona millor un CD o un vinil, compreu-los tots dos i compareu... una gran ocasió per fer-ho.

Un enorme treball d'aquesta gran banda. Aquesta nit al Rocksound.

Event a Facebook
facebook d'Albert Guitart


dimecres, 27 de maig del 2015

El LEM obté el segell EFFE / El LEM obtiene el sello EFFE / LEM receives the EFFE Label


El Festival LEM ha estat reconegut pel Jurat Internacional d’EFFE (Europe for Festivals – Festivals for Europe) i rep el segell EFFE 2015-2016.
Els receptors d’aquest segell són festivals que destaquen per la seva qualitat artística i tenen un impacte significatiu a nivell local, nacional i internacional.
 


El Festival LEM ha sido reconocido por el Jurado Internacional de EFFE (Europe for Festivals – Festivals for Europe) y recibe el sello EFFE 2015-2016.
Los receptores de este sello son festivales que destacan por su calidad artística y tienen un impacto significativo a nivel local, nacional e internacional.

The LEM Festival has been recognized by EFFE (Europe for Festivals – Festivals for Europe) International Jury to receive the EFFE Label 2015-2016.
Label recipients are festivals that stand for artistic quality and have a significant impact on the local, national and international level.
 

http://www.effe.eu/
Gràcia Territori Sonor

dimecres, 20 de maig del 2015

MICROTOPIES 2015



Microtopies és un conjunt de miniatures sonores específicament creades per a una convocatòria universal anual llançada per Gràcia Territori Sonor per configurar una edició especial del programa radiofònic Música i Geografía.

A Microtopies 2015 han participat 56 artistes i grups de 13 països. Les miniatures rebudes no han estat sotmeses a selecció i han estat incloses en l'estricte ordre de recepció.

Emisió en ràdio:

DEMÀ dijous 21 de maig de 2015 a les 19h (Ràdio Gràcia, 107.7 fm, Barcelona) 

Emisió en streaming:

dilluns 25 de maig de 2015 a les 18h (Ràdio Pica, www.radiopica.net )

I també:

podcast Ràdio Gràcia


dilluns, 4 de maig del 2015

Nova web html alb-estudi


Després de la web Flash realitzada per Iván Lasheras al disseny i Lluís Marfany a la programació, des de l'estudi Pardebits finalitzada el desembre de 2009 ara ha arribat el moment de presentar la nova web HTML de l'estudi, aquesta vegada de realització pròpia sota la firma de Trama Artimàtica.


He modernitzat el web per que es vegi correctament en tota mena de dispositius, sota la programació "mobile-first", basada en llenguatge HTML-5 i CSS-3, amb algun afegit de Javascript i sobre les mateixes bases de dades PHP en que ja corria l'anterior versió.

El web l'he testejat amb 3 sistemes operatius, sota 5 navegadors amb 12 versions diferents, i en telèfons mòbils, tauletes, ordinadors portables i de sobretaula per a un total de 22 resolucions de pantalla, de manera que no espero que us trobeu gaires sorpreses en mirar-vos-la.

La traducció està motoritzada per Google Translate, i es pot llegir en català, castellà, anglès i francès.

Afegides a les seccions habituals, a l'apartat "altres" hi he deixat l'antiga versió Flash, per als nostàlgics. No proveu d'obrir-la en el mòbil, ja sabeu que aquests dispositius ja no dónen suport a la obsoleta tecnologia propietària d'Adobe.


http://www.alb-estudi.com
Ja em fareu algun comentari si us agrada.

Fins aviat!

dimarts, 17 de març del 2015

La sala Cincómonos de Barcelona dona el premi Mono 2014 al millor espectacle musical de l’any a Oriol Tramvia per “L’Argenté de Badalona”.


Dilluns 16 de febrer la sala Cincómonos espai d'Art de Barcelona va donar el premi Mono 2014 al millor espectacle musical de l’any a l'Oriol Tramvia per “L’Argenté de Badalona”.
 

 Un premi compartit amb la Izä i els Calamento i amb tots els qui vam donar el suport necessari per tirar endavant el projecte.

FELICITATS!!!

Podeu escoltar la entrevista de Oriol Tramvia a OnaCat Ràdio en aquest enllaç:
http://www.onacatradio.cat/entrevista-a-loriol-tramvia/

dilluns, 2 de març del 2015

LA COBLA PATAFÍSICA 2015 - 2001. CABOSANROQUE

 CaboSanRoque porta la seva col·lecció de sons a l’Arts Santa Mònica


CaboSanRoque presenten a l'Arts Santa Mònica l'exposició "La cobla patafísica. 2015-2001", una mostra antològica de les màquines instrumentals que han creat durant el els darrers catorze anys. L'exposció defuig l'intent de definir o explicar CaboSanRoque a través dels treballs realitzats en àmbits com les arts escèniques o la música, per centrar-se exclusivament en la seva col·lecció de sons i els artefactes sonors que els produeixen.

Què és, o què fan, exactament CaboSanRoque? Per a alguns CaboSanRoque és un grup de música amb una llarga trajectòria; per altres són uns performers que, armats de diferents artefactes, munten espectacles diversos; i, finalment, per als que contemplen les màquines que fabriquen sense tenir massa presents les seves músiques, aquestes podrien considerar obres d'art.

No obstant, hi hauria alguna cosa a afegir: CaboSanRoque són col·leccionistes (patafísics) de sons. Les seves màquines i espectacles produeixen nous sons que, com en les col·leccions de segles passats, es mouen entre el rar i el bell, entre l'erudició i la curiositat, tot això condensat en l'espai i en el temps en els seus particulars gabinets de col·leccionista. Una col·lecció de sons significa entendre la multiplicitat del món sonor, trobar un significat ocult i aprehendre, en el terreny personal, la magnitud del meravellós davant el descobriment de cada nou so. I ens vam quedar meravellats davant els sons que aconsegueixen extreure de les seves andròmines.

Activitat relacionada amb l'exposició
inauguració - Segona planta - 03.03.2015 / 19:00 h
CaboSanRoque amb Pierre Bastien - Segona planta - 12.03.2015 / 20:00 h
CaboSanRoque amb Carles Santos - Segona planta - 21.03.2015 / 200:00h
CaboSanRoque amb Truna - Segona planta - 26.03.2015 / 20:00 h
CaboSanRoque amb Pascal Comelade - Segona planta - 02.04.2015 / 20:00 h
Comissariat:
Roger Aixut, Laia Torrents i Moisés Puente
Disseny expositiu:
Cube bz
Sonorització:
Guiu Llusà
Fotografies:
Inga Knölke
Producció executiva:
Oriol Caba
Catàleg:
Fabulatorio - Arts Santa Mònica
Organitza:
Arts Santa Mònica – Departament de Cultura
Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona – Institut de Cultura 

www.artssantamonica.cat
NDP_CABOSANROQUE_CAT.pdf



dimarts, 10 de febrer del 2015

XXIX PREMI INTERNACIONAL D’ART SONOR LUIGI RUSSOLO CONVOCATÒRIA 2015


El premi internacional Luigi Russolo és un dels més prestigiosos concursos de composició electroacústica. Es va iniciar l’any 1979 com a homenatge al pintor i compositor Luigi Russolo, el creador de la música sorollista. Inicialment i durant 40 anys el Concorso Internazionale Luigi Rusolo va ser organitzat per Gian Franco Maffina i Rossana Maggia a la Fundazione Russolo-Pratella (Varèse). 
Després d’una pausa breu el concurs reaparegué l’any 2010 coorganitzat per 
Studio Forum i Gràcia Territori Sonor en el context dels festivals Le Bruit de la Neige (Annecy) i LEM (Barcelona).
Per sisè any consecutiu aquest edició es realitzarà en dues localitzacions, Zones Refuges Editions (Doussard – França) el 31 de maig de 2015 i al mes d’octubre de 2014 en el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA).
OBJECTIUS DEL CONCURS
Studio Forum (Annecy- Festival Le Bruit de la neige) i Gràcia Territori Sonor (Barcelona – LEM) anuncien novament el concurs Luigi Russolo – Rossana Maggia, ara en la seva vint-i-novena edició amb l’objectiu de fomentar la creació de música experimental i electroacústica especialment aquella que està basada en la semàntica sònica de Luigi Russolo.
CONDICIONS PER A PRESENTAR UNA PEÇA
El concurs està obert a participants de qualsevol país, compositors/artistes menors de 35 anys a la data del 15 d’abril de 2015. Hi ha una sola categoria. Cada participant pot presentar una sola peça.
No hi ha tarifa de participació en el concurs.
L’edició de 2015 és de temática lliure. 
La peça ha de tenir una durada d’entre 6 i 10 minuts.
La peça s’ha d’enviar:
Abans del 15 d’abril 2015 (data límit)
Ha d’estar enregistrada en estèreo en un CDR marcat exclusivament amb el títol de la peça.
El CD s’ha d’acompanyar de: 
-Una descripció curta de la peça sense mencionar-ne el nom del compositor.
- Un currículum separat de l’autor.
- Una fotocòpia del DNI/passaport de l’autor.
Adreça de correu: 
STUDIO FORUM
7 rue du Forum
74000 Annecy – France
Cada participant haurà d’enviar un correu electrònic confirmant l’enviament del paquet a la següent adreça: 
stforum@studioforum.net
Aquest any, els treballs també es poden enviar amb https://www.wetransfer.com/ (els documents en PDF o Word. El so en Aif o Wav…) a stforum@studioforum.net
JURAT
El jurat es reunirà el dia 31 de maig 2015 a Zones Refuges Editions (Doussard), escoltarà totes les peces rebudes i decidiran un 1er, 2on i 3er Premi i seleccionaran 10 peces per a participar en la final de Barcelona. Els resultats del concurs s’anunciaran a l’octubre 2015 amb la presentació de les peces seleccionades durant un concert al MACBA (Barcelona) en el context del Dispositiu LEM.
PREMIS
S’atorgararan els següents premis:
A Doussard:
 · Luigi Russolo : 1er, 2on i 3er Premi
 · El Jurat de Faverges seleccionarà 10 peces per a participar en la final de Barcelona.
A Barcelona:
 · Gran Premi Luigi Russolo (d’entre els 3 premis Luigi Russolo)
 · Menció Rossana Maggia per la millor peça què incorpori veus o onomatopeies.
 ·  Menció Gianfranco Maffina per la millor peça què incorpori idees originals de composició.
 · Menció Especial del Jurat.
 - Un Premi Especial del Públic serà atorgat en una sessió oberta al MACBA durant el LEM 2015.
- Un CD amb les peçes guanyadores serà editat per Monochromevision Label (Moscú)
- Cada artista guardonat rebrà 10 còpies. 
- La participació en el concurs implica el consentiment de l’artista perquè la seva peça formi part del CD editat per Monochromevision Label .
- Es realitzarà un concert per a mostrar les peces guardonades a l’acusmonium de Studio Forum durant el festival Le Bruit de la Neige.
-  Les peces participants seran incloses en els arxius sonors de Studio Forum i Gràcia Territori Sonor.
- Les peces guanyadores s’anunciaran a les respectives webs del festival Le Bruit de la Neige i de Gràcia Territori Sonor.
- Les peces guardonades s’emetran al programa de ràdio Música i Geografia a l’FM de Barcelona.
ST DUPONT
- El 2012, l’empresa ST Dupont de Faverges va proporcionar generosament regals pels tres guanyadors. El primer premi va rebre una estilogràfica Ligne 1, un producte creat l’any 1977 just dos anys abans de la primera edició del concurs (Varese, Itàlia). La història de ST Dupont està íntimament lligada a l’Ècole de Musique de Faverges ja què molts dels seus treballadors històricament han estat i són membres de la coral i la mateixa escola està localitzada dins una antiga seu de producció de la empresa.
En l’edició de 2013 el regal del “Gran Premi Luigi Russolo” (Barcelona) va ser una l’estilogràfica  “Andy Warhol ” de ST Dupont numerada 471 de 1964. En 2014, el regalo para el “Gran Premio Luigi Russolo”  (Barcelona) va ser la pluma estilográfica “Humphrey Bogart” ST Dupont, Edition Thématique Bogie Night (valorada en 900 €)
El 2015, el regal per al “Gran Premi Luigi Russolo” (Barcelona) serà la ploma estilogràfica “Orient Exprés edició limitada N°618/1883” ST. Dupont. Aquest objecte és representatiu del moviment, velocitat, dinamisme i espai futurista (Valorada en 1.400 euros).
PARTNERS
Organitzat per: 
Studio Forum
Gràcia Territori Sonor
amb el suport de:
Région Rhône Alpes – Conseil Général d’Haute Savoie – Ajuntament de Barcelona – Generalitat de Catalunya / Departament de Cultura – Zones-Refuges – SACEM
altres entitats associades al premi:
 Experimental Studio Slovak Radio (Bratislava) – Pacific 231 (Dublin) – École de Musique de Faverges – Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) – Monochromevision (Moscou)