LEM 2015: SEGONA SETMANA

CAT

La segona setmana del LEM comença el proper dimecres dia 21 amb un Encontre en l’Espai-Temps que unirà música i literatura de la mà de Vaira i la seva banda sonora de la novel·la La setena vida de Kaspar Schwarz de Carles Pradas; a la seu de GTS (C/Igualada, 10) a les 20h. Dijous dia 22, doble sessió amb l’exploració matemàtica de Lali Barrière i el duet de clarinets psicoacústics The International Nothing al Soda Bar (C/ Guilleries 6) a les 21h. Divendres 23, cita a l’Hangar (Passatge del Marquès de Santa Isabel 40) a les 21h. amb l’electric free jazz d’Alguns Homes Bons i el polonès afincat a París Kasper T. Toeplitz apostant pel sorollisme a través del BassComputer, instrument de la seva creació.

Al cap de setmana no parem. Nova sessió doble amb Pentina’t Lula i Wunderkammer (electro-punk de garatge i experimentació etnològica, respectivament) al Continental (C/Providència 30) el dissabte 24 a les 21:30. Diumenge 25 ens podem trobar al Bar Casa Almiral (C/ Joaquim Costa 33) a les 13h. per un Àgape amb plats i imatges de Marco Bellonzi, percussions Patxi Valera i poesia de Víctor Bonetarbolí, i acabar la jornada a les 22h. de nou a l’Hangar per una sessió triple ben variada amb l’spoken word anti-spoken word de Zozobra, el sorollisme industrial anti-dadá de 25Hombres i el brutisme orgànic i extrem dels belgues Bruital Orgasme.

Més informació i bios a la nostra pàgina del programa.

CAST

La segunda semana del LEM empieza el próximo miércoles día 21 con un Encuentro en el Espacio-Tiempo que unirá música y literatura de la mano de Vaira y su banda sonora de la novela La setena vida de Kaspar Schwarz de Carles Pradas; en la sede de  GTS (C/Igualada, 10) a las 20h. El jueves día 22, doble sesión con la exploración matemática de Lali Barrière y el duo de clarinetes psico-acusticos The International Nothing en el Soda Bar (C/ Guilleries 6) a las 21h. El viernes 23, cita en el Hangar (Passatge del Marquès de Santa Isabel 40) a las 21h. con el electric free jazz de Alguns Homes Bons y el polaco afincado en París Kasper T. Toeplitz apostando por el ruidismo a través del BassComputer, instrumento de su creación.

El fin de semana no paramos. Nueva sesión doble con Pentina’t Lula y Wunderkammer (electro-punk de garage y experimentación etnológica, respectivamente) en el Continental (C/Providència 30) el sábado 24 a las 21:30. El domingo 25 podemos encontrarnos en el Bar Casa Almiral (C/ Joaquim Costa 33) a las 13h. para un Àgape con platos e imágenes de Marco Bellonzi, percusiones de Patxi Valera y poesía de Víctor Bonetarbolí, y acabar la jornada a las 22h. de nuevo en el Hangar para una sesión triple bien variada con el spoken word anti-spoken word de Zozobra, el ruidismo industrial anti-dadá de 25Hombres y el brutalismo orgánico y extremo de los belgas Bruital Orgasme.

Más información y bios en nuestra página del programa.

ENG

LEM’s second week starts next wednesday 21th with a Time-Space Encounter that will join music and literature by the hand of  Vaira and their soundtrack on the novel La setena vida de Kaspar Schwarz by Carles Pradas; at GTS headquarters (C/Igualada, 10) at 20h. On thursady 22th, double session with Lali Barrière‘s mathematic exploration and the psycho-acoustic clarinet duo The International Nothing at Soda Bar (C/ Guilleries 6) at 21h. On friday 23th, a date at Hangar (Passatge del Marquès de Santa Isabel 40) at 21h. with the electric free jazz from Alguns Homes Bons and the polish settled in París, Kasper T. Toeplitz who bets for noise throught the BassComputer, an instrument of his own creation.

And we don’t stop on week-end. A new double session with Pentina’t Lula and Wunderkammer (electro-punk from the garage and ethnologic experimentation, respectively) at Continental (C/Providència 30) on saturday 24th at 21:30 h. On sunday 25th we can meet at Bar Casa Almiral (C/ Joaquim Costa 33) at 13h. for an Àgape with cooking and images by  Marco Bellonzi, percussions by Patxi Valera and poetry by Víctor Bonetarbolí, and end the journey at 22h. at Hangar again for a well assorted triple session with Zozobra‘s spoken word anti-spoken word, the industrial noise anti-dadá by 25Hombres and the organic and extrem brutalism by the Belgians, Bruital Orgasme.

More information and biographies on our shedule page.

alb-estudi

LEM 2015: PRIMERA SETMANA

 

JEAN-FRANÇOIS PAUVROS & JØRGEN TELLER (Paris / Copenhague)

Concert inaugural

Divendres 16 d’octubre, 13 h

Cinemes Texas

Bailèn, 205

entrada lliure

Després del seu pas pels Encontres en l’Espai Temps el 2014, Jørgen Teller torna al LEM amb una altra sessió d’improvisació, ara amb el guitarrista francès Jean-François Pauvros. Teller és un guitarrista danès, músic en el sentit més ampli, amb una llarga trajectòria al darrere i col·labora- cions que inclouen, per exemple, a David (Pere Ubu) Thomas. Inquiet i polifacètic, la seva activitat s’ha desenvolupat arreu del món, amb projectes que van des de la manipulació de guitarres a la composició per a teatre i dansa,la interacció amb poetes i la participació enesdeveniments conceptuals. No es queda enrere el seu soci d’aquesta nit. Pauvros és un improvisador nat que ha tocat amb, entre d’altres, Arto Lindsay i EvanParker. Les seves actuacions en solo són conegudes per la seva fúria, tècnica i fins i tot humor negre.L’única certesa d’allò que en sortirà de l’escenari compartit entre aquests dos gegants és sens dubte un replantejament dels límits d’aquest instrument. Immillorable obertura del LEM 2015.

EXPOSICIÓ EL NAUFRAGUITO (Badajoz / Barcelona)

Dissabte 17 d’octubre, 19 h

GTS

Igualada, 10

Entrada lliure

Una publicació que neixi de l’impacte del diari personal d’un desconegut al cap del seu futur responsable, mentre aquest fa guàrdia a la caserna, no pot ser una publicació “normal”. I així és com va néixer El Naufraguito, un fanzine artesanal ideat per Ceferino Galán l’any 1989 i que és el Butlletí Oficial de I’Illa Naufragi. El Naufraguito ha guanyat en dues ocasions el Premi al Millor Fanzine al Saló del Còmic de Barcelona (2003 i 2011). El paper de les seves pàgines es retalla, s’enganxa, es manipula i així podem trobar-hi petites sorpreses. S’hi trac- ten temes molt diversos doncs els escrits, plens d’ironia i fregant de vegades l’absurd, són testimonis autèntics de nàufrags (metafòrics) d’arreu del món. A la fi de El Naufraguito, dins d’una bossa marsupial, es troba El Mininaufraguito, realitzat personalment pel nàufrags que han sobreviscut. L’exposició fa un recorregut històric pels seus 101 números.

 

SUSTAINER (Barcelona)

Dissabte 17 d’octubre, 20 h

GTS

Igualada, 10

Taquilla inversa

Sustainer (Àlex Alarcón), va entrar en l’àmbit de l’experimentació amb seqüenciadors i sin- tetitzadors a mitjans dels 90. En aquest període va publicar treballs en segells estrangers, enfocats a la pista de ball, però les seves preferències van evolucionar cap a terrenys menys rítmics, propers a l’ambient i l’electroacústica. Recentment, ha recuperat l’interès per tocar i processar instruments reals, sistemes modulars, i l’amplificació d’objectes quotidians. Mentre es recuperava d’una lesió, Alarcón va començar a treballar amb tot allò que tingués al seu abast: gravadores, pedals i altres aparells aviat van passar a conformar un muntatge en cade- na per alimentar enregistraments de ràdio d’ona curta donant lloc a Radiolas, el seu darrer treball, un oceà metafòric de soroll harmònic, amb ones de freqüència que xoquen i es dobleguen en llurs límits. La riquesa sonora resultant convida a l’oïdor a deixar-se arrossegar pel tramat d’ones de ràdio expandides.

https://lemfestival.wordpress.com/

http://www.gracia-territori.com/

alb-estudi

LEM 1996-2014 = ELS ARXIUS

El dia 1 d’abril va fer 20 anys que es va fundar Gràcia Territori Sonor.

Per celebrar-ho FEM PÚBLICS ELS ARXIUS!

Després de dos anys d’intens treball de recerca i documentació, classificació, re-formateig i disseny, avui fem públics els arxius històrics del LEM i altres activitats de Gràcia Territori Sonor, des de la seva fundació fins a l’actualitat.

Arxiu LEM

alb-estudi

EL LEM OBTÉ EL SEGELL EFFE (Uns comentaris)

El Festival LEM ha estat reconegut pel Jurat Internacional Europe for Festivals – Festivals for Europe de la Comunitat Europea, i rep el segell EFFE 2015-2016.

Els receptors d’aquest segell són “festivals que destaquen per la seva qualitat artística i tenen un impacte significatiu a nivell local, nacional i internacional”.

Ens alegrem força per aquest distintiu, ja que els darrers tres anys han estat els més difícils en la història del projecte Gràcia Territori Sonor i de la seva activitat pública més visible: el LEM.

La dràstica disminució, any rere any, de les aportacions públiques al nostre projecte i els retards interminables en el pagament d’aquests suports per part de les institucions, han portat a la nostra entitat a un procés de desprofessionalització i precarietat que ha afectat també els col·lectius de creadors i professionals per a qui la nostra tasca ha representat una eina de difusió, investigació i producció en els darrers 20 anys.

Afortunadament, certs reconeixements com el que acabem de rebre il·luminen la foscor dels passadissos subterranis per on el nostre projecte, com molts d’altres, transita en aquests temps derivatius que corren, dominats per la feblesa patent del discurs dels mals menors, els bens majors, els mals majors i els bens menors.

Encara que esgotats anímicament i pràcticament sense recursos, creiem en el projecte Gràcia Territori Sonor i estem convençuts de la seva importància i singularitat en el context de la ciutat i del país, a més de ser conscients de la seva projecció internacional.

El distintiu EFFE l’han rebut molt pocs festivals catalans. Reduïts i arraconats com estem, però, aquest any celebrarem els 20 anys del LEM.

Gràcia Territori Sonor

alb-estudi

Discos: “I’d rather be dead”, de Blas Picón & Junk Express

 Crítica d'Efe Eme sobre el disc:

Discos: “I’d rather be dead”, de Blas Picón & Junk Express

Texto de EDUARDO IZQUIERDO
publicado el 2 jun, 2015

“Son capaces de sonar grasientos y crudos. Prácticamente lo-fi cuando Blas encara un tema instrumental acompañado de cucharillas, y rotundamente crueles cuando tiran de blues rocoso”

 

Blas Picón & Junk Express
“I’d rather be dead”
AUTOEDITADO


Tercer disco del que probablemente sea el mejor trío de blues del país y, como no podía ser de otra manera, tercer acierto.
De hecho, quizá este sea el más completo de sus tres trabajos. Lástima que Picón haya asegurado también que probablemente con él se acaba un ciclo, aunque no tengamos muy claro qué significa eso.

Es cierto,
la banda lleva el nombre de su alma máter y cantante en la cabecera, pero funcionan como un todo, y en este disco aún más. Han optado por embrutecer su sonido, cosa que se complementa a la perfección a su habitual ausencia de bajo, algo que los convierte en un rara avis. O no.
Porque no se puede negar que en los últimos tiempos el formato está de moda y el nombre de los White Stripes y sucedáneos puede salir rápidamente a colación. También lo hacen por su escasez (en cuanto a cantidad) instrumental bandas como Black Keys o Left Lane Cruiser. Pero Blas Picón & The Junk Express son otra cosas. Ellos no intentan actualizar el blues, combinarlo con sonidos actuales o mezclar géneros, Dios nos libre. Lo suyo es más bien todo lo contrario. Es la búsqueda
del Santo Grial, de la esencia. Del maná celestial del que bebieron los bluesman de antes de la guerra. “Hay gente que dice que va a un concierto de blues y se mosquea si no escuchan ‘The sky is crying’ o
‘Got my mojo working’. ¿En serio? ¿De verdad me tengo que creer que se trata de esto? Vamos, no me jodas”, me aseguraba hace escasos días Blas delante de una jarra de cerveza. De hecho, no duda: “A mí lo que me interesa es la gente que te cuenta una historia, no la que suena a alguien. Con Lazy Jumpers hacíamos West Coast cuando aquí nadie se lo creía. Ahora hay grupos de West Coast y a mí ya no me interesa. Lo veo casposo, antiguo. No me lo creo. A lo mejor dentro de quince años la
gente hará tríos sin bajo y será la leche. Yo puedo disfrutar de esas bandas si me cuentan algo, no simplemente porque vengan de una supuesta base blues”.

Pues los Junk Express cuentan cosas y muchas. Son capaces de sonar grasientos y crudos. Prácticamente lo-fi cuando Blas encara un tema instrumental (tres incluye el disco) acompañado de cucharillas, y rotundamente crueles cuando tiran de blues rocoso.

Con letras tan personales como siempre (¿alguna vez se han planteado dedicar un blues a la SEAT?), y una voz en primer plano que acompaña a la armónica. Sí, no me he vuelto loco. Aquí el protagonismo se lo lleva el instrumento, algo que refuerza el excelente trabajo a la guitarra de
Óscar Rabadán que consigue, no que olvidemos que no hay bajo, sino que no queramos que lo haya, y el temple rítmico, ferroviario, de Reginald Vilardell a las baquetas. Magnífico álbum que tendremos pocas ocasiones de disfrutar en vivo. La primera de ellas, eso sí, bien cerquita: 4 de junio en la Sala Rocksoun de Barcelona. Búsquenme allí.

Discos: “I’d rather be dead”, de Blas Picón & Junk Express

 

Unes notes sobre la producció:

L'enregistrament i mescla el va fer en Jaume Figueres als estudis Ground, de Girona.

El so ja venia amb la cruesa que la crítica expressa, però en el procés de màstering a alb-estudi.com vam mirar de fer-lo encara més cru, a base de limitador analògic a transistors, amb l'aclamat Vintech 609 CA, el que va fer que tot i la absència de baix el gruix del conjunt expressés la contundència a que ens tenen acostumats el trio en directe.

Un a part mereix la edició en vinil:

Per fer aquesta edició es va partir del so digitalitzat a 96khz i 24 bits, passant la mescla pel reproductor de CD Consonance Reference 2.2, amb sortida a vàlvules, i per l'Audio Research LS-7 com a previ, per refer tot el màster analògic recolzant-nos de nou amb el mateix compresssor-limitador Vintech i afegint uns detalls d'equalització amb el quatre bandes parametric Chandler Curve Bender EMI TG 12345, l'equalitzador original dels mítics estudis Abbey Road. La típica Bomba Vàlvules-Transistors marca de la casa.
Amb això hem aconseguit un vinil amb so totalment analògic que recomano especialment a tothom qui tingui un plat de toca-discs mínimament decent.
La veritat, no hi ha color. Pels qui encara us pregunteu si sona millor un CD o un vinil, compreu-los tots dos i compareu... una gran ocasió per fer-ho.

Un enorme treball d'aquesta gran banda. Aquesta nit al Rocksound.

Event a Facebook
facebook d'Albert Guitart

alb-estudi

El LEM obté el segell EFFE / El LEM obtiene el sello EFFE / LEM receives the EFFE Label

El Festival LEM ha estat reconegut pel Jurat Internacional d’EFFE (Europe for Festivals – Festivals for Europe) i rep el segell EFFE 2015-2016.

Els receptors d’aquest segell són festivals que destaquen per la seva qualitat artística i tenen un impacte significatiu a nivell local, nacional i internacional.

 

---

El Festival LEM ha sido reconocido por el Jurado Internacional de EFFE (Europe for Festivals – Festivals for Europe) y recibe el sello EFFE 2015-2016.
Los receptores de este sello son festivales que destacan por su calidad artística y tienen un impacto significativo a nivel local, nacional e internacional.

---

The LEM Festival has been recognized by EFFE (Europe for Festivals – Festivals for Europe) International Jury to receive the EFFE Label 2015-2016.

Label recipients are festivals that stand for artistic quality and have a significant impact on the local, national and international level.

 

http://www.effe.eu/
Gràcia Territori Sonor

alb-estudi

MICROTOPIES 2015

Microtopies és un conjunt de miniatures sonores específicament creades per a una convocatòria universal anual llançada per Gràcia Territori Sonor per configurar una edició especial del programa radiofònic Música i Geografía.

A Microtopies 2015 han participat 56 artistes i grups de 13 països. Les miniatures rebudes no han estat sotmeses a selecció i han estat incloses en l'estricte ordre de recepció.

Emisió en ràdio:

DEMÀ dijous 21 de maig de 2015 a les 19h (Ràdio Gràcia, 107.7 fm, Barcelona) 

Emisió en streaming:

dilluns 25 de maig de 2015 a les 18h (Ràdio Pica, www.radiopica.net )

I també:

podcast Ràdio Gràcia

canal bandcamp de GTS

alb-estudi

Nova web html alb-estudi

Després de la web Flash realitzada per Iván Lasheras al disseny i Lluís Marfany a la programació, des de l'estudi Pardebits finalitzada el desembre de 2009 ara ha arribat el moment de presentar la nova web HTML de l'estudi, aquesta vegada de realització pròpia sota la firma de Trama Artimàtica.

He modernitzat el web per que es vegi correctament en tota mena de dispositius, sota la programació "mobile-first", basada en llenguatge HTML-5 i CSS-3, amb algun afegit de Javascript i sobre les mateixes bases de dades PHP en que ja corria l'anterior versió.

El web l'he testejat amb 3 sistemes operatius, sota 5 navegadors amb 12 versions diferents, i en telèfons mòbils, tauletes, ordinadors portables i de sobretaula per a un total de 22 resolucions de pantalla, de manera que no espero que us trobeu gaires sorpreses en mirar-vos-la.

La traducció està motoritzada per Google Translate, i es pot llegir en català, castellà, anglès i francès.

 

Afegides a les seccions habituals, a l'apartat "altres" hi he deixat l'antiga versió Flash, per als nostàlgics. No proveu d'obrir-la en el mòbil, ja sabeu que aquests dispositius ja no dónen suport a la obsoleta tecnologia propietària d'Adobe.

http://www.alb-estudi.com
Ja em fareu algun comentari si us agrada.

Fins aviat!

alb-estudi

La sala Cincómonos de Barcelona dona el premi Mono 2014 al millor espectacle musical de l’any a Oriol Tramvia per “L’Argenté de Badalona”.

Dilluns 16 de febrer la sala Cincómonos espai d'Art de Barcelona va donar el premi Mono 2014 al millor espectacle musical de l’any a l'Oriol Tramvia per “L’Argenté de Badalona”.
 

 Un premi compartit amb la Izä i els Calamento i amb tots els qui vam donar el suport necessari per tirar endavant el projecte.

FELICITATS!!!

Podeu escoltar la entrevista de Oriol Tramvia a OnaCat Ràdio en aquest enllaç:
http://www.onacatradio.cat/entrevista-a-loriol-tramvia/

alb-estudi

LA COBLA PATAFÍSICA 2015 - 2001. CABOSANROQUE

 CaboSanRoque porta la seva col·lecció de sons a l’Arts Santa Mònica

CaboSanRoque presenten a l'Arts Santa Mònica l'exposició "La cobla patafísica. 2015-2001", una mostra antològica de les màquines instrumentals que han creat durant el els darrers catorze anys. L'exposció defuig l'intent de definir o explicar CaboSanRoque a través dels treballs realitzats en àmbits com les arts escèniques o la música, per centrar-se exclusivament en la seva col·lecció de sons i els artefactes sonors que els produeixen.

Què és, o què fan, exactament CaboSanRoque? Per a alguns CaboSanRoque és un grup de música amb una llarga trajectòria; per altres són uns performers que, armats de diferents artefactes, munten espectacles diversos; i, finalment, per als que contemplen les màquines que fabriquen sense tenir massa presents les seves músiques, aquestes podrien considerar obres d'art.

No obstant, hi hauria alguna cosa a afegir: CaboSanRoque són col·leccionistes (patafísics) de sons. Les seves màquines i espectacles produeixen nous sons que, com en les col·leccions de segles passats, es mouen entre el rar i el bell, entre l'erudició i la curiositat, tot això condensat en l'espai i en el temps en els seus particulars gabinets de col·leccionista. Una col·lecció de sons significa entendre la multiplicitat del món sonor, trobar un significat ocult i aprehendre, en el terreny personal, la magnitud del meravellós davant el descobriment de cada nou so. I ens vam quedar meravellats davant els sons que aconsegueixen extreure de les seves andròmines.

Activitat relacionada amb l'exposició inauguració - Segona planta - 03.03.2015 / 19:00 h CaboSanRoque amb Pierre Bastien - Segona planta - 12.03.2015 / 20:00 h CaboSanRoque amb Carles Santos - Segona planta - 21.03.2015 / 200:00h CaboSanRoque amb Truna - Segona planta - 26.03.2015 / 20:00 h CaboSanRoque amb Pascal Comelade - Segona planta - 02.04.2015 / 20:00 h

Comissariat: Roger Aixut, Laia Torrents i Moisés Puente Disseny expositiu: Cube bz Sonorització: Guiu Llusà Fotografies: Inga Knölke Producció executiva: Oriol Caba Catàleg: Fabulatorio - Arts Santa Mònica Organitza: Arts Santa Mònica – Departament de Cultura Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona – Institut de Cultura

www.artssantamonica.cat
NDP_CABOSANROQUE_CAT.pdf

alb-estudi