“El set” és un concert gravat en directe al Tradicionàrius de Gràcia on presentava l’anterior disc “60 oriols”. És doncs una conseqüència més que un efecte, però així i tot és més que la presentació d’un disc: recupero velles cançons mentre aprofito per presentar les noves.
Haver estat capaç d’enregistrar set discs és quelcom que mai m’hagués imaginat. Jo no concebo les coses com una “carrera” si no que per a mi respon tot a una actitud.
Aquesta actitud comporta que entre músics soc actor i entre actor, soc un músic i res es del tot cert ni mentida, simplement, no se qui soc. Aquest no saber és el que m’ha portat a girar per Mèxic o Colòmbia i cantar al Palau de la Música o al bar de la cantonada.
Avui toca presentar un disc, doncs molt bé: us el presento. Dins, si l’escolteu, hi trobareu una mica de tot: boleros, pasodobles, pop i rock and roll, cançons noves i cançons d’abans, una versió del “Bèstia” amb els Rosa Luxemburg i una peça al final en que faig veure que toco el piano. En tot cas el disc és aquí: nou, brillant i tan de bo que estigui ple de sorpreses: que us aprofiti!
Oriol Tramvia
Oriol el TramvAlt Això és un document, un petit document musical en la vida petita d’un petit cantautor que s’ha fet gran amb el pas del temps, gràcies a la saviesa que aquest pas (del temps) inocula en els éssers humans sensibles. L’Oriol Tramvia potser no és un gran músic, però això sí, és un cantautor dels grans, a l’alçada de la seva humanitat i de la seva sinceritat. Un home admirable que un dia va pujar a l’escenari del CAT de Gràcia amb quatre joves músics (i col·legues) i es va alimentar de la seva energia per reinventar-se i tornar a ser una veu de les que ja no queden i deixar aquest disc com a testimoni.
L’Oriol és d’un altre món, d’un altre temps -també-, que potser s’acaba, però que no per això s’ha d’enterrar. L’Oriol és necessari, és fonamental per entendre allò que ens passarà, per molt dolent que sigui (que ho serà). L’Oriol és una de les restes del naufragi d’un temps i d’una gent que creia en la gent, que va construir utopies per salvar-se de l’inevitable final.
L’Oriol continua en peu amb la seva guitarra i la seva veu trencada (que va trencar enfilat en una de les columnes del vell Zeleste del carrer Plateria cantant allò de “Bèstia”!) per seguir cantant sense cap més pretensió que fer pensar a la gent, fer-la cantar, fer-la sentir, seguint els seus acords, les seves històries, la seva mirada.
Traguem-nos el barret, passa el Tramvia.
Jordi Turtós
Se cuenta Oriol Tramvia, junto a Pau Riba y Sisa, en la tríada primigenia sobre la que se sustenta la partogénesis del rock catalá, sea lo que sea éste.
38 años han llovido desde que se grabara en el escenario del antiguo Zeleste su primer disco, portador del más universal y transgeneracional de sus himnos, “Bestia”.
Sexagenario, a pesar de que espiritualmente desmienta esa edad, es de suponer que Tramvía ya no se quema por dentro, como proclamaba en aquel lieder a la confusión e impotencia consustanciales a esa ilusión llamada juventud.
A pesar de que el mundo actual depara mucha bestialidad y se siga en él tratando a las personas como bestias, ha prevalecido en el discurso orioliano una ironía no exenta de ternura, una reposada y a veces melancólica “joie de vivre” que instruye y conforta. Sin rencores, y seguramente sin remordimientos tampoco.
En ella lleva perseverando desde que regresara a la actividad discográfica en 2003, una segunda etapa que, lejos de crepuscular, se antoja refundacional.
Grabado en directo, viene a engrosarla este nuevo trabajo donde sabiduría, pragmatismo, humor y poesía se deslizan por los rieles naturales del autor, los de la comunicación en directo.
Jaime Gonzalo
El 7. Oriol tramvia i els de la via.
Gravat en directe al CAT, Centre Artesà Tradicionarius de Gràcia el 13 de maig del 2011
Els de la via:
Lluís Xandri: guitarra i veus
Xavi García: percussions i veus
Ramon Vagué: baix, acordeó i veus
Marcel Gené: piano i veus
Col.laboracions especials:Josep Castells: imatges i peliculetes
Rosa luxemburg: cors i saxo a 60 Oriols
Carlota Pons: ajudant de producció
Quim Solé: tecnic de so en directe al CAT i enregistrament
Post-produït i masteritzat per Albert Guitart a alb-estudi entre el 18 de febrer i el 17 de març de 2014.
